Olga Jornet Vegas

«…i el monstre devorava la planura»: una locomotora contra la injustícia

© Pere Llobera

A la história ferroviària d’Itàlia hi ha un episodi que ha passat a formar part de la cultura popular del pais, gràcies al cantautor bolonyès Francesco Guccini. Un episodi que va tenir lloc fa més d’un segle, al mig d’una època de grans canvis socials i de lluites proletàries. Un moment de la història en què «una altra gran força desplegava les ales», escriu Guccini: «contra els reis i els tirans esclatava la bomba proletària i il·luminava l’aire la torxa de l’anarquia». I és en aquest context que un fet aparentment forassenyat —una locomotora llançada contra un tren de luxe— adquireix tota la força simbòlica que Guccini va saber recuperar de l’oblit. El gest d’un ajudant de maquinista que mai va saber callar, que «un dia com un altre», canta Guccini, «però potser amb més ràbia al cos, va pensar en un tren ple de senyors, en l’or i el vellut, i en els magres jornals de la seva gent».
Després de la unificació d’Itàlia, al 1861, al país li calia desenvolupar una xarxa de comunicació que connectés el nou estat unitari i l’apropés als veïns d’Europa. La indústria i la tecnologia van esdevenir sinònims de progrés social, i la màquina, com a objecte, va assumir ràpidament el valor de símbol, capaç d’alimentar les fantasies de l’imaginari col·lectiu. Unes fantasies plenes de potència i velocitat, de coratge i rebel·lia, de desig de superar el present i deixar el passat enrere emboirat en un núvol de pols.
Fantasies de modernitat i de transformacions socials que la locomotora, d’entre totes les màquines, representava com cap altra. I la literatura es va ocupar d’erigir-la en símbol. En el seu Himne a Satanàs (1863), títol irònic que volia assenyalar el recel manifest de l’Església contra el progrés tecnològic, el poeta Giosuè Carducci en celebra l’arribada com un senyal del triomf de la ciència i del lliure pensament. També el poeta Filippo Tommaso Marinetti, entre molts altres, canta a «les locomotores de pit ample que trepitgen els raïls com enormes cavalls d’acer embridats de tubs» en el Manifest del Futurisme del 1909, que conjuga l’exaltació tecnològica amb una mena de primitivisme heroic.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Trens".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Som *. Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca