Xavier Antich

Tots els trens portaven a Auschwitz

Bettmann Archive / Getty Images

La Gare Saint-Lazare de Claude Monet és una pintura fundacional. Bé, en realitat són dotze pintures, perquè, amb aquest títol, Monet en va fer una sèrie a principis del 1877. És la seva primera sèrie, anys abans que faci les de la catedral de Rouen, els pallers i els nenúfars. L’estació havia començat a funcionar dues dècades abans, però el 1867 ja era la més important de París, amb vint-i-cinc milions de viatgers l’any. John Rewald, historiador de referència de l’impressionisme, ha explicat de manera molt eloqüent la fascinació que Monet sentia per aquesta construcció tan característica de l’arquitectura del ferro del XIX: «L’immens recinte amb el sostre de vidre contra el qual les locomotores escopien la seva opaca fumarada, les sortides i les arribades dels trens, la multitud i el sorprenent contrast entre el cel límpid i les negres màquines fumejants, tot això oferia temes nous i apassionants; sense cansar-se mai, Monet instal·lava el seu cavallet en diferents racons de l’estació. Tal com li agradava a Degas, Monet estudiava el mateix tema sota múltiples aspectes, captant amb vigor i subtilesa el caràcter específic del lloc i alhora la seva atmosfera pròpia.»
Tot i que la preocupació de Monet era visual i cromàtica, i no pas sociològica, aquest interès pel maquinisme ferroviari i per l’estació de Saint-Lazare posa de manifest una atracció per un dels rostres més característics de la vida moderna. Dona la mesura de la importància que Monet atribuïa a la sèrie el fet que, en la tercera exposició impressionista, la més ambiciosa, de les trenta-cinc teles que hi va exposar, set eren de l’estació. I no sorprèn: aquella construcció grandiosa, en un París que, d’altra banda, descobria les virtuts del passeig i la flânerie, gràcies a les reformes urbanístiques impulsades per Haussmann amb grans avingudes, bulevards i passatges, suposava l’obertura de la gran ciutat a l’espai continental, gràcies a una xarxa ferroviària que de seguida lligaria París de forma ràpida i eficaç a les altres capitals europees.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Trens".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Som *. Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca