Roger Aluja
“Igual que els segells estampats en la cera tendra”
Plutarc (c. 45 – c. 120 dC) va ser un dels autors més prolífics de la Grècia romana. Nascut a mitjan segle i, quan ja feia més de dos segles que totes les ciutats gregues havien sucumbit al domini de Roma, és un dels millors exponents, com a escriptor, de l’associació entre el món grec i el romà, i de la compatibilitat, com a ciutadà romà, de mantenir alhora les dues lleialtats: Grècia representava el saber, el pensament, el coneixement antic; Roma, el poder militar i polític, la força, el vigor. Per bé que coneixia bé Atenes i que va viatjar per Egipte i Itàlia, Plutarc va viure majoritàriament a Queronea, la seva ciutat natal, situada a uns trenta quilòmetres del santuari de Delfos, al servei del qual va dedicar, com a sacerdot, els últims trenta anys de la seva vida.
Escriptor infatigable, Plutarc ha passat a la posteritat gràcies a la seva immensa obra, que va arribar a sumar més de dos-cents volums, des de biografies de personatges històrics fins a tractats morals, passant per diàlegs de tall més filosòfic, estudis sobre religió, música o educació i repertoris d’antiguitats. La seva obra se sol dividir en dos grans blocs: les Vides paral·leles, un seguit de biografies comparades de personatges grecs i romans —amb intenció més didàctica que no pas històrica—, i els Moralia, que engloben la resta de tractats, de temàtica ben diversa.
