Míriam Cano
«It could be worse»: una guia sentimental dels britànics
EL BRITÀNIC és un misteri embolicat en una gavardina, atrapat dins una cua, amb una tassa de te a la mà. A primera vista sembla un ésser humà funcional: treballa, paga impostos, somriu als nens i diu thank you com si li haguessis salvat la vida. Però sota aquesta capa de cortesia hi habita un univers paral·lel de sarcasme, repressió emocional i normes socials tan rígides com els colls de camisa de la BBC.
Desxifrar-lo no és senzill. No hi ha manuals oficials, només pistes: una mirada que dura mig segon massa, una pausa abans de dir lovely, una rialleta quan els dius que t’agrada el seu menjar. És un poble que ha sobreviscut a imperis, bombardejos i a la gastronomia pròpia i no ho hauria fet sense un sentit de l’humor que riu baixet i sempre d’ell mateix… però només si és el primer a fer-ho.
Parlar dels britànics és com intentar descriure un paisatge sota la boira: pots endevinar-ne les formes, intuir-ne la lògica, però mai acabaràs de captar-ne tota l’essència. Entre tasses de te, cues disciplinades, una monarquia que sembla sortida d’una novel·la de Dickens i un humor tan sec que podria ofegar un camell, el caràcter britànic és una barreja fascinant de tradició, absurditat i orgull silenciós. Prepareu-vos per a una petita excursió —amb paraigua, esclar— pels seus costums més entranyablement inexplicables.
