Antonio Scurati
Itàlia, camí de l’abisme
Mentre els Estats Units i les potències europees vencedores de la Gran Guerra gaudien dels beneficis de la pau, la represa econòmica i un ambient de llibertat cultural i moral, Itàlia, el tradicional paradís de la bellesa i la sensualitat, s’enfonsava voluntàriament en el negre pou del feixisme, un moviment autoritari, nacionalista i reaccionari que va arribar al poder el 1922 de la mà de Benito Mussolini.
Emparats en la crisi econòmica, la feblesa del sistema democràtic i el sentiment d’haver estat menyspreats pels guanyadors de la guerra, els feixistes van obtenir el poder després d’una llarga campanya de violència política que, combinada amb la por de les classes mitjanes i altes per les vagues promogudes pels comunistes, va facilitar la presa del poder per part de Mussolini, amb el vistiplau del rei i la inacció de les forces armades. Ja des del poder, el futur Duce va impulsar una reforma de la llei electoral i va convocar unes eleccions farcides d’irregularitats i actes de coacció i violència, que li van donar una àmplia majoria.
El 1924, el líder dels socialistes italians, Giacomo Matteotti, va pronunciar al parlament —malgrat la cridòria amenaçadora dels diputats feixistes— un valent discurs de denúncia del procés electoral, i va exigir la repetició de les eleccions. La seva intervenció tenia un final premonitori: «Fins aquí el meu discurs», va dir. «Ara us toca a vosaltres preparar el meu discurs fúnebre.» Efectivament, al cap de deu dies Matteotti va ser segrestat per un comando feixista, i el seu cos va aparèixer mort setmanes després.
La mort del dirigent socialista va provocar una onada d’indignació que va estar a punt d’enderrocar Mussolini. La minoria socialista i comunista van abandonar el parlament com a senyal de protesta. Quan semblava més acorralat, el futur Duce va comparèixer a la cambra i va desafiar els seus opositors amb una pràctica reivindicació de la violència enfront de la democràcia, i va recuperar la iniciativa i el fervor dels seus. Aquell discurs es considera un moment fundacional pel feixisme italià, i l’oposició al règim va donar la batalla per perduda.
L’escriptor italià Antonio Scurati relata aquell moment històric en el primer volum de la seva monumental biografia de Mussolini, M. El hijo del siglo, publicada en castellà per Alfaguara. Aquesta novel·la va obtenir el 2019 el Premi Strega, el més important de les lletres italianes.
