Albert Garcia Espuche

La ciutat dels triquets

Universal History Archive / Getty Images

LA BARCELONA de la segona meitat del segle XVII era en molts aspectes diferent de la majoria de poblacions europees: els grups socials no quedaven del tot separats a l’espai urbà; els ciutadans honrats, cavallers i nobles participaven en tota classe de negocis; «l’home comú» contribuïa significativament al govern municipal, i en un temps relativament breu es podia passar d’exercir un ofici a tenir la condició de mercader o fins i tot ascendir a la petita noblesa.

La ciutat es caracteritzava perquè s’hi barrejava gent de tota mena i condicions. Ja el 1599, el viatger suís Thomas Platter es va sorprendre en veure que a Barcelona els ciutadans rics compartien estones a les tavernes amb gent de condició social modesta. L’acabalada família Bru, per exemple, llogava, a la planta baixa de la seva casa del carrer Montcada, un espai on durant segles funcionà la famosa Taverna del Gall. Sense que els importés gaire, tenien sota les seves habitacions un establiment que era el màxim exponent de la cultura popular i on coincidien els tres fonaments dels vicis perseguits per les autoritats: el vi, la prostitució i el joc.

Des de sempre, el joc provocava temors en el poder municipal, i la seva intensa vinculació a les apostes, component essencial de la passió lúdica, els augmentava. En un dels Diàlegs de l’humanista valencià Joan Lluís Vives i March, publicats l’any 1538, l’anomenat Las leyes del juego, l’autor afirmava: «no se ha de jugar sin arriesgar nada, que es majadería y aun enfado, ni se ha de apostar tanto que te inquiete el juego y te sepa mal perder, porque así no sería juego, sino tormento». Sense les apostes, en efecte, l’activitat lúdica perdia la seva lògica. De fet, i més enllà del joc, a Barcelona s’apostava a tot allò que es podia vincular a un fet atzarós, com ara l’elecció de consellers.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Atzar".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Som *. Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca