Anna Moner

La darrera actuació de Maria Antonieta

© Anna Moner-Sebastià Carratalà

TAN BON PUNT TOQUEN les set del matí en el rellotge de pèndola que hi ha sobre el relleix de la llar de marbre del gabinet, es calça les xinel·les de taló folrades de domàs roig, les de les sivelles de perles,
i s’endinsa al camí vorejat de magnòlies en direcció al monticle on s’eleva el Temple de l’Amor. Li agrada contemplar des d’allí la peculiar i costosa Arcàdia que ha dissenyat al jardí del Petit Trianon, un palauet d’estiu, regal de noces de Lluís August, el seu marit, en què Lluís XV, l’antecessor, es reunia amb la seua amant predilecta, Madame du Barry. Un diminut regne consagrat al plaer, aïllat del palau de Versalles i lluny de París, en el qual no existeix l’etiqueta ni els asfixiants protocols de la cort que tant l’avorreixen.

Una brisa temperada belluga les randes del vestit de mussolina amb què s’abilla quan es disfressa de pastora per passejar amb les ovelles reials pel Petit Hameau mentre, asseguda a terra, beu glops curts de xocolata aromatitzada amb flor de taronger en una tassa de porcellana blanca de Sèvres que té la forma exacta del seu pit. La vista convida a la calma; tanmateix, no pot apartar l’esguard de la taca de color roig sang que pinten sobre la gespa les tulipes holandeses que va ordenar plantar a prop de l’estany artificial.

Ha arribat l’hora de la representació més important de la seua vida. El teló està a punt d’alçar-se, no hi ha temps per a més assajos. Sap que el públic serà implacable, que és especialment exigent. Així
i tot, es nega a mostrar debilitat i el cervell prossegueix alimentant la quimera: confia que, finalment, le bon peuple recuperarà el seny i podrà reestrenar El barber de Sevilla, l’obra de moda, al luxós teatre que va manar construir al Trianon. No li importa que l’autor, Beaumarchais, un comediant amargat, també haja col·laborat a llançar runa sobre el seu nom i el de la Corona des de l’escenari. Prefereix ignorar-ho. No vol renunciar a transformar-se davant de l’audiència en la picardiosa Rosina. Només ella encaixa en aquest paper. Cap dona del regne de França posseeix unes mans tan blanques, un coll tan llarg, una pell tan llisa, un somriure tan captivador.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Escàndol!".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca