La disfressa del poder - El Món d'Ahir | Revista d'història d’autor

Marta Marín Anglada

La disfressa del poder

Album / Universal Images Group / Universal History Archive \ UIG

RIDLEY SCOTT ESTRENA NAPOLEÓ, la seva nova i controvertida proposta cinematogràfica. El celebrat cineasta anglès ens presenta no només un relat de caire històric sinó que, a més, ens revela el vessant més íntim i personal de Napoleó Bonaparte. En la construcció de la seva magna personalitat i el seu excepcional temperament, la vestimenta hi juga un rol primordial.

Napoleó fa un ús conscient de la moda i opta per uns vestits que evidencien el seu poder polític i social; instrumentalitza la indumentària per reafirmar la seva autoritat. El cors passa de l’auster abric de llana blau, propi dels generals de la República, a les elegants robes vellutades i vermelloses, pròpies dels cònsols. El colofó estilístic el marca el grandiloqüent conjunt que llueix en el moment de la seva coronació: llarga túnica de ras blanc brodada amb fil d’or, fastuós mantell de vellut carmesí folrat d’ermini i exhibició de noves insígnies —la flor de lis reial deixa pas a les abelles imperials.

Josefina de Beauharnais també exalta la seva dignitat imperial a través de la indumentària, i reforça el seu rol oficial amb vestits i accessoris sumptuosos. Gran amant de la moda, mostra el seu gust per les teles refinades i els bells brodats. L’emperadriu explora i potencia els nous codis expressius del luxe amb un desmesurat i compulsiu interès per les joies, els vestits, les sabates i els perfums.

Napoleó i Josefina s’erigeixen en mestres de l’art de la representació. La moda es converteix en un actiu comunicacional que denota distinció i projecta grandesa.

El filòsof Pierre Bourdieu assenyala que les formes co- dificades de la indumentària actuen com un sistema de relacions de poder i com un sistema simbòlic i, per tant, ens permeten verificar que les distincions del gust es converteixen en la base del judici social.

Si fem un breu recorregut per la història podem constatar que la hibridació de moda i poder s’articula a partir de complexos processos polítics, econòmics, socials i culturals, i la seva incidència modela els diferents gustos i preferències de la població. El sociòleg francès Frédéric Godart confirma aquesta ambigüitat de la moda, i ens esperona a esbrinar la seva diversitat de significats. Per conèixer i desxifrar alguns d’aquests significats sedimentats, escollim una selecció de figures rellevants que ens permeti avaluar el seu aspecte i analitzar les narratives úniques que han anat generant a través del temps.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Moda".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!