Xavier Theros
La foscor ens confon
COSES DE RICS
Inicialment, els nostres avantpassats destinaven la nit a dormir. Quan queia el sol, només podien gaudir de festes i banquets uns pocs privilegiats que no havien de matinar. El lleure nocturn es va estendre en paral·lel a les desigualtats, a mesura que els palaus creixien en importància i els grans senyors acumulaven privilegis. A les antigues ciutats sumèries, babilòniques o egípcies, al mateix temps que sorgien les primeres tavernes i locals d’oci es van començar a organitzar grans festivals, on el sexe i l’embriaguesa no eren un tabú. Però allò de què el poble gaudia comptades vegades a l’any es va convertir en un costum entre la reialesa.
Una situació similar es donava a les polis gregues, on l’aristocràcia es dedicava al consum de vi als symposion. Aquestes trobades de bevedors eren exclusivament masculines i s’acompanyaven de cançons, mims i ballarines, i molt sovint d’orgies. La versió popular de les disbauxes patrícies eren les festes dionisíaques, celebracions multitudinàries on es feien grans libacions d’alcohol. Aquesta tradició va arribar a la península Itàlica a través de la cultura etrusca, que celebrava els ludi liberates, caracteritzats per banquets sofisticats i balls llicenciosos, en els quals també participaven les dones, i que s’allargaven fins a la sortida del sol.
A mesura que les ciutats creixien, les diversions nocturnes es van estendre a sectors cada vegada més variats de la societat. A Roma, l’urbs més gran de l’antiguitat, el culte a Bacus es va traduir en les escandaloses bacanals, finalment prohibides pel Senat. Però allí la festa no es va reduir a una revetlla desenfrenada. La capital de l’imperi oferia plaers i perills a parts iguals, així que es feia fosc. Els seus barris populars, com la Suburra, disposaven de nombroses cantines i prostíbuls, oberts permanentment. Tanmateix, els carrers no estaven il·luminats, i la gent rica, quan sortia de festa, havia de fer-se acompanyar d’una guàrdia armada amb torxes si volia tornar viva a la seva llar. La nit romana era insegura i sorollosa.
