La guerra de TikTok - El Món d'Ahir | Revista d'història d’autor

Joan Fontcuberta

La guerra de TikTok

The Granger Collection / agefotostock

PER COMENÇAR, he de dir que he hagut de demanar als meus nets que m’expliquin com funciona TikTok. Fins ara no l’he necessitat i la meva curiositat per comprendre l’abast del fenomen social que suposa sempre quedava relegada per prioritats més immediates. El mateix m’ha passat amb altres coses, per exemple amb el futbol. Reconec que es tracta d’un joc d’estratègia i geometria que posa a prova la primera llei de la termodinàmica (en un sistema aïllat res es perd, tot es transforma), però mai ha arribat a atrapar-me. Em costa aguantar durant hora i mitja les incidències del que un foteta va descriure com «vint-i-dos multimilionaris en calçotets perseguint una pilota». Admirar espectaculars guspires de la genialitat de Messi no compensa tanta estona d’ensopiment en què a penes passa res. Però una gran majoria pensa el contrari. Quan a Alex Ferguson, el llegendari entrenador del Manchester United, li van preguntar en una entrevista si el futbol li semblava tan important com la vida, ell va sentenciar, rotund: «No, el futbol no és tan important com la vida, el futbol és molt més important que la vida.» Per tant, si aquest és el sentiment generalitzat, si el futbol aixeca tanta passió planetària, ningú en pot quedar al marge. Ni que sigui per imperatiu sociològic. Salvant les distàncies, tinc una posició similar respecte a TikTok i les altres xarxes socials que TikTok ha eclipsat: no en soc un acòlit i només puc parlar com a observador profà atent a les seves repercussions. Però quan TikTok ha passat a ser un factor tan determinant en la guerra d’Ucraïna, la cosa canvia i no tenim més remei que parar-hi esment.

¿Com era la representació de la guerra abans de TikTok? La pintura rupestre ofereix imatges que inclouen no només les conegudes escenes de caça, sinó també de combats entre comunitats rivals. Aquests serien els indicis visuals més antics de l’entranyable tradició universal de matar-se els uns als altres. Saltant mil·lennis i civilitzacions, l’art assiri conté algunes de les imatges més espantoses mai creades (fins a les atrocitats actuals), en les quals es fa gala amb tot detall de la tortura, les massacres, les execucions en el camp de batalla i el desplaçament humà que van convertir Assíria en el poder dominant de l’Orient Mitjà de l’any 900 al 612 aC, aproximadament. En una escena, a un grup de presoners els estan arrencant la llengua. Això silenciarà els seus crits quan, en la següent etapa de la tortura, els escorxin el pit de viu en viu. En una altra, un general rendit està a punt de ser decapitat i, en un tercer cas, els presoners han de moldre els ossos dels seus pares abans de ser executats als carrers de Nínive. Però aquestes imatges, baixos relleus i mosaics que ornamentaven els murs de sumptuosos palaus mesopotàmics no han arribat a calar tant en els imaginaris col·lectius com certes narracions literàries: la Ilíada serviria d’antecedent en relatar la gran epopeia de la guerra de Troia. Es podria dir, doncs, que hi ha un llarg període de guerres «literàries», en el qual els esdeveniments bèl·lics es transmeten fonamentalment per mitjà de la paraula. El gènere prosseguirà amb obres que van des de la Guerra de les Gàl·lies de Juli Cèsar, que pretén ser una crònica de testimoni i historiador, fins a Guerra i pau de Tolstoi, una novel·la històrica amb el rerefons de la invasió napoleònica de Rússia el 1812. No obstant això, al segle XIX els múltiples registres de la ficció cediran el protagonisme al periodisme amb la consolidació de la premsa impresa i la figura dels corresponsals de guerra.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "França".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca