Xavier Antich
La guerra dins de casa
¿Com entra la brutalitat de la guerra en la intimitat de les nostres vides? ¿Què fa que, tot i la llunyania, de vegades, de l’atrocitat dels bombardejos i les trinxeres, sentim la massacre tan a prop? ¿Per què, sovint, el mal que es fa als altres, el vivim com si el fessin als que tenim al costat? ¿Com és que no hi ha, ni pot haver-hi, distància quan el dolor esquerda les vides?
De vegades, quan l’atzar ajunta coses que semblen llunyanes i la casualitat provoca associacions imprevistes, la sintaxi de l’abans i el després no serveix per entendre res. ¿Què poden tenir en comú Vermeer i Treme, el pintor més brillant de l’art holandès del segle XVII, autor d’imatges d’una bellesa fascinant, i la sèrie de televisió que David Simon, el creador d’aquella genialitat que és The Wire, va filmar a Nova Orleans?
Qualsevol pot recordar, de memòria, alguna pintura de Vermeer: La jove de la perla, Dona de blau o Dona amb collar de perles. Tant se val quina triem: sempre hi apareix la mateixa quietud, aquella destil·lació que cristal·litza la perfecció de la vida quotidiana i dels objectes domèstics. Moments de suspensió en què el temps sembla que s’atura, tamisats sempre per la llum del nord que entra per una finestra. Són escenes en les quals aparentment no passa res, encara que és possible endevinar-hi la tremolor agitada d’una vida interior mentre algú està concentrat en els seus pensaments.
