La llengua franca - El Món d'Ahir | Revista d'història d’autor

David Bridgewater

La llengua franca

E. C. PARNWELL: Oxford English Picture Dictionary. Oxford University Press, 1977. / Col·lecció particular

ACTUALMENT, L’ANGLÈS SEMBLA OCUPAR un lloc inexpugnable al món com a llengua comuna dominant. És la llengua de la diplomàcia internacional, la del 98% dels articles científics publicats i la del comerç i el progrés tecnològic. També hi ha un evident desequilibri entre l’anglès i altres idiomes del món pel que fa a la traducció. Les dades reiteren que, mentre el 60% de tots els llibres publicats al món estan escrits originalment en anglès, només el 3% dels llibres publicats en anglès són traduccions d’altres llengües. Alhora, amb una xifra estimada de 1.500 milions d’alumnes, l’ensenyament de l’anglès és una indústria important, amb un mercat mundial valorat en uns 72.500 milions de dòlars nord-americans el 2022, xifra que s’espera que arribi als 129.300 milions de dòlars el 2030.

Per tant, una qüestió interessant, que intentaré explicar en aquest article, és com la llengua sorgida en aquella terra que l’historiador grec del segle i, Diodor de Sicília, va descriure com «la llar d’homes que són uns perfectes salvatges i menen una existència miserable a causa del fred» es va convertir en la llengua franca del món sencer.

Al llarg de la història de la humanitat, diverses llengües han estat descrites com a llengües mundials o globals, entre elles l’àrab, el llatí i el grec. Molt abans que el capitalisme global veiés com l’anglès es convertia en el mitjà dominant de comunicació internacional, la koiné era utilitzada com a llengua comuna al Mediterrani durant el període hel·lenístic, en tot l’Imperi romà i els primers temps de l’Imperi bizantí. De la mateixa manera, el llatí era la llengua comuna del comerç i l’administració a tot l’Imperi romà, mentre que l’àrab clàssic continua sent la llengua litúrgica del món islàmic i actualment és la tercera llengua més estesa del món. Per tant, sembla que el món sempre ha necessitat, i el nostre món interconnectat i globalitzat necessita més que mai, un sistema de comunicació comú. Però ¿per què és l’anglès, aquesta llengua, i per què continuarà sent la lingua franca del món durant molt de temps? Per res- pondre aquestes preguntes primer hem d’analitzar breument a què ens referim realment quan parlem de la llengua anglesa.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Gran Bretanya (35)".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!