Xavier Antich

La mà que toca, la mà que escriu

Wikimedia Commons

El gran André Chastel va dedicar els seus seminaris al Collège de France de París, a finals dels setanta, al paper del gest en l’art del Renaixement. En un article publicat el 1987, Chastel va recordar un quadre de gran format que Caravaggio havia pintat per a la capella Contarelli de San Luigi dei Francesi, a Roma, i que va ser destruït el 1945, a Berlín, pels bombardejos aliats. Es tracta de Sant Mateu i l’àngel, que Caravaggio va pintar el febrer del 1602. S’hi veu l’àngel al costat de l’evangelista, guiant-li la mà en l’acte d’escriure. Mateu agafa el llibre amb força, amb la mà esquerra, i la dreta, que sembla paralitzada a mitja ratlla del text, és conduïda suaument pels dits delicats de l’àngel. Caravaggio, amb això, converteix la inspiració divina en gest corporal, realitzant el que, segles després, Paul Klee definiria com la comesa essencial de l’art: fer visible l’invisible. És la mà de l’àngel la que guia la mà de Mateu: és una altra mà la que mou la mà de Mateu a escriure l’Evangeli. I evangeli, en grec, com és sabut, vol dir: εὐ- αγγέλιον, ‘bon missatge’. És aquesta mà la que porta el bon missatge, i una altra la que l’escriu. I és l’encontre de les dues mans, damunt del llibre, el que concentra la llum més intensa del quadre: el seu centre simbòlic. Dos gestos que s’entrecreuen: la passivitat de la mà dreta de Mateu, que es deixa fer, per poder escriure, i la subtil activitat inspiradora de la mà de l’àngel, que porta la mà de l’escriptor accidental de dreta a esquerra, des de l’exterior de la pàgina cap al centre, ja que està escrivint en hebreu. Tota la composició, diu Chastel, gravita al voltant d’aquestes dues mans. I té raó. L’obra, cal recordar-ho, va ser rebutjada per l’escàndol que s’hi mostrava, i Caravaggio, en pocs mesos, en va fer una altra versió, més convencional, que és la que avui podem contemplar a la capella romana, en la qual aquell gest transgressor ha desaparegut i ha deixat en el seu lloc el gest estereotipat.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Escàndol!".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca