Alexandre Dumas
La matança de Sant Bartomeu segons Alexandre Dumas
LA MATANÇA DE LA NIT DE SANT BARTOMEU, el 24 d’agost del 1572, és un dels moments més tràgics de les guerres de religió a la França del segle xvi, en les quals catòlics i hugonots (protestants seguidors de Calví) es van dessagnar mútuament en una lluita que també era una pugna pel poder.
Els reis de la casa Valois —descendents de Francesc I— eren catòlics, però no sempre van atiar l’enfrontament amb els protestants. Qui té un paper clau en aquest sentit és Caterina de Mèdici, vídua d’Enric II, reina regent durant la infantesa del seu fill Francesc II i poderosa reina mare durant el regnat de dos fills més. Caterina va intentar una conciliació dels dos partits el 1560, amb un col·loqui ecumènic, i va promulgar l’edicte de Saint-Germain el 1562, que permetia per primer cop el culte protestant a França. Però tots aquests esforços no van servir per calmar els ànims, i aquell mateix any la guerra entre tots dos bàndols es va desencadenar de manera cruenta.
Així s’arriba al 1572. El rei és Carles IX, un altre fill de Caterina de Mèdici, però la reina mare conserva un gran poder. En un darrer intent de conciliar les parts, el rei promou el casament de la seva filla Margarida amb el cap dinàstic dels hugonots, Enric de Navarra. El casament esperona els protestants: l’almirall Gaspard de Coligny actua com si fos l’autèntic home fort de la cort, amb la complaença del rei. Els catòlics, dirigits pel duc de Guisa, s’enfilen per les parets. La mateixa Caterina es convenç que la situació no pot continuar, i es confabula amb Enric de Guisa per a una mena de solució final: l’assassinat en massa dels hugonots. El moment triat és la nit del 23 al 24 d’agost. Partides de catòlics recorren París buscant a casa seva mateix els protestants més reconeguts. També dins del Louvre, el palau reial. Coligny, que es recupera d’un atemptat anterior a la seva cambra, és assassinat al seu llit i defenestrat.
