La moda incòmoda - El Món d'Ahir | Revista d'història d’autor

Sílvia Ventosa Muñoz

La moda incòmoda

Foto La Fotogràfica. Museu del Disseny de Barcelona / Disseny Hub. Donació Amelia Visié

«N’he vist que engolien arena, cendra, i feien esforços per arruïnar el seu estómac amb l’objectiu d’obtenir els colors pàl·lids. Per tenir un cos ben espanyol, ¿quin suplici no són capaces de suportar, ajustades i cenyides per grosses barnilles en els costats fins que els produeixen carn viva, i els provoquen la mort?»

Michel de Montaigne, Assaigs, 1572-1592

L’obsessió per aconseguir la bellesa perfecta és tan poderosa que ha portat a modelar cossos artificials amb sistemes complicats que arriben a alterar la manera de viure de les persones. La reducció dels peus de les dones xineses, l’allargament del coll de les dones padaung de Birmània o l’aplanament del cap dels infants als antics pobles andins són bons exemples d’aquestes modificacions, que poden provocar deformacions permanents i no estan exemptes de dolor. El cos, lluny de ser un mer producte de la natura, és una construcció social i cultural. El nostre cos no és neutre: el manipulem amb el bagatge de l’entorn familiar i social. I, a més, cada època el contempla a través del filtre de la moral i dels gustos, fent-ne un objecte cultural, que és un conjunt d’identitat, d’estil, postura, comportament i vestit. Avui dia és ben sabut que l’ús continuat de sabates de taló deforma els peus, i malgrat tot les portem, perquè desitgem imitar uns models ideals de bellesa i alhora diferenciar-nos de les altres persones. Un xandall, per contra, pot ser còmode, però no serveix per anar a l’òpera, on regeixen uns codis de protocol antics.

Però, ¿quin paper juga aquí la comoditat? Aquest concepte enfronta una manera de viure a les normes estètiques i morals de cada època, segons l’entorn social, el gènere, l’edat, les capacitats… Aquesta breu història de la moda incòmoda a la societat occidental parla d’unes peces de vestir que són instruments de bellesa i, a la vegada, de tortura. Les cotilles, els polissons i les crinolines no són innocents, sinó que actuen al servei de la pròpia imatge i alhora del poder i de l’estructura heteropatriarcal de la cultura europea. Tot i que corresponen a les modes de les classes altes, són elements que penetren en tots els estaments socials.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Moda".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!