Olga Jornet Vegas
La ploma que feia caure presidents. Ascens i caiguda de James T. Callender en tres actes
James Thomson Callender va arribar als Estats Units un 21 de maig del 1793. Tenia trenta-cinc anys. No duia ni un ral a les butxaques, havia deixat enrere la dona i tres fills, un càrrec de sedició i una reputació de difamador professional que, pel que es veurà, tampoc no va acabar de travessar l’Atlàntic.
A Escòcia, la seva terra, mentre treballava de registrador de la propietat, havia dedicat les estones lliures a la seva veritable vocació: l’escriptura. Tenia talent, era precís i agosarat. Un provocador amb indubtables habilitats literàries que no feia fàstics a la demagògia i que de seguida va començar a disparar fletxes enverinades cap amunt. A Deformities of Samuel Johnson (1782), un furibund (i divertit) pamflet contra l’escriptor i estudiós més respectat de tot Anglaterra, es va dedicar, al llarg de més de noranta pàgines, a desacreditar l’obra sencera de Johnson, incloent-hi el seu famós Diccionari, el seu aspecte i les maneres, al més pur estil Escurçó Negre.
Però ningú no ha hagut de fugir de la justícia per assenyalar mancances narratives, ni tan sols quan la crítica és més digna d’un estilet que d’una ploma. El càrrec de sedició del qual fugia li havia caigut per aquesta altra perla: The Political Progress of Britain or an Impartial Account of the Principal Abuses in the Government of this Country from the Revolution in 1688 (1792). Un atac directe, patrocinat per una colla de lords escocesos, contra la plana major del govern i —ai las!— el rei.
I aquí tenim ara el nostre heroi: un pròfug de la justícia disposat a començar de nou a la terra de les oportunitats. Gràcies als seus contactes irlandesos, es va instal·lar a Filadèlfia, on, al cap de poc temps, va trobar feina com a reporter al Congrés. Això sí que era una bicoca! Les nòmines les pagaven els diaris i, en aquella època, tots eren partidistes, sense excepció ni voluntat de salvar les aparences. La imaginació corria lliure en les cròniques de les sessions del Congrés en general, segons la corda del diari i, en concret, segons convingués al pagador.
