La Sagrada Família a dalt de l’Everest: Barcelona a l’obra de Mercè Rodoreda - El Món d'Ahir | Revista d'història d’autor

Neus Penalba

La Sagrada Família a dalt de l’Everest: Barcelona a l’obra de Mercè Rodoreda

© INOCUO The Sign / Kram / Nados

QUI MÉS QUI MENYS SAP QUE MERCÈ RODOREDA era de Sant Gervasi de Cassoles i ha sentit els tòpics sobre la infància suposadament idíl·lica al Casal Gurguí, amb aquell jardí presidit pel monument a Mossèn Cinto que hi havia construït l’avi i que ella mateixa va contribuir a idealitzar a les entrevistes, quan casal i jardí ja feia anys que havien desaparegut. Qui més qui menys coneix també l’anècdota biogràfica amb què comença el seu pròleg a La plaça del Diamant i que arriba a cansar de tant que s’ha repetit, tot i que la dada no aporta res que permeti interpretar aquesta novel·la cabdal de la literatura catalana: que quan Rodoreda era adolescent, els seus pares li van prohibir de ballar en un envelat de la festa major de Gràcia. Durant dècades se l’ha considerada com una escriptora amb un imaginari urbà, ja que les seves novel·les més conegudes i estudiades estan ambientades a la capital catalana. «Estic disposada a esgotar la toponímia urbana», declarà en una entrevista el 1966, quan un periodista li va demanar per la semblança de títols entre La plaça del Diamant (1962) i El carrer de les Camèlies (1966). La fixació de la imatge pública de Rodoreda com a gran novel·lista de Barcelona sobreviu encara, tot i el redescobriment de La mort i la primavera (1986/2017) i el creixent interès per altres obres també fantàstiques i situades en contrades estranyes com les de Viatges i flors (1980) o els pobles al·lucinats de les Terres de l’Ebre a Quanta, quanta guerra… (1980).

¿Què en queda avui de la Barcelona que apareix a la seva obra? Més enllà dels noms de carrers i de llocs emblemàtics com el Liceu o la Monumental, segurament en queda ben poca cosa. 

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Barcelona (40)".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!