Empar Moliner
La <<salonnière>> i el millor de cada casa
La primera lectura de la tragèdia «L’orfe de la Xina», de Voltaire, es diu el quadre. El va pintar, el 1812, Anicet Charles Gabriel Lemonnier, un artista de «gènere anecdòtic» (se’n diu així, i em sembla molt encertat; és a mig camí entre «costumisme» i «historicisme»). Sembla ser que l’hi va encarregar Josefina Bonaparte i avui està exposat al castell de Malmaison (que era d’ella). El va comprar —el castell— no pas barat, aprofitant que el seu marit, Napoleó, era a la feina (fent la guerra a Egipte), i el va «redecorar» amb tot de flors exòtiques i animals ultramarins.
La pintura recrea el saló literari de Madame Geoffrin, que va ser molt famós al París de principis del segle XVIII, perquè reunia, a les trobades «dels dilluns i dels dimecres», la crème de la crème de la intel·lectualitat il·lustrada.
De salons literaris, a l’època, n’hi va haver diversos, tots comandats per dones, generalment escriptores —ella no, no va tenir estudis— que rivalitzaven, com als programes de ràdio i televisió d’avui en dia, pels convidats. Aquestes dones han merescut un apel·latiu que avui és al diccionari de la llengua francesa: salonnières.
Al quadre hi ha exactament cinquanta-tres personatges, inclosa Madame Geoffrin, i sembla ser que tots, o la majoria, són «famosos» i assidus al saló. ¿Però és una instantània del dia real de la lectura? Com que estem parlant d’una «primera lectura», i l’obra va ser estrenada (i publicada) l’any 1755, hem d’entendre que, si es va produir, va ser aquell any. El quadre, però, es va pintar cinquanta-set anys després. Sembla, doncs, una ficció basada en fets reals, una evocació nostàlgica d’un passat que desapareixia.
Podria passar que algú hagués transmès, fil per randa, aquesta trobada de cinquanta-tres personatges, inclosa l’amfitriona, cadascun al seu lloc, al pintor. Però hi ha un detall que ens fa pensar que, en efecte, l’escena és «inventada» o que l’artista hi va posar més pa que formatge: tots els quadres que decoren el saló són reals.
