Bernat Castany Prado
La saviesa organitzada
ÉS CERT QUE LES PARAULES, com les monedes, es desgasten. I potser per això en els nostres dies el terme enciclopèdia vaga pel purgatori dels girs idiomàtics, com saber enciclopèdic o venedor d’enciclopèdies. (Valgui aquest inici com el peu a la porta de qui us vol vendre aquest article: «Enciclopèdia».) Però les monedes també es roben o falsifiquen. Perquè el que ha passat no és que el temps de l’Enciclopèdia ja hagi passat, sinó que les forces reaccionàries, capitalistes, i més recentment tecnofeudalistes, han aconseguit imposar un discurs antiil·lustrat que ha desacreditat la Il·lustració en general i el seu enciclopèdic Evangeli en particular. Tot per vendre’ns la motoserra de la postveritat i l’autoritarisme. I és que la intenció de Diderot i D’Alembert a l’hora de fer-se càrrec, el 1747, de l’edició de l’Enciclopèdia no era elaborar una mera obra de consulta, sinó posar una nova moneda filosòfica en curs. Això és, transformar de dalt a baix la nostra forma de pensar i de viure. D’aquí l’oportunitat (per no dir la urgència) de tornar-la a llegir seriosament.
Cosa que podem començar a fer fàcilment llegint-ne el títol, on destaca, primer, el terme paideia, del grec pais, ‘nen’, que no significa només ‘saber’, sinó, sobretot, ‘educació’; i que, tal com va estudiar Werner Jaeger a la seva Paideia (1933-1945), feia referència als sabers ètics, polítics i tècnics que necessitava tot ciutadà a l’antiga Grècia. Segles més tard, la paideia grega es va transformar en la humanitas romana, que acabaria erigint-se en el concepte fonamental de l’humanisme renaixentista, mitjançant el qual Petrarca, Erasme o Montaigne pretenien revertir la decadència que havia suposat l’edat mitjana («Renaixement» i «Resurrecció» ressonen provocativament). El seu objectiu era alliberar la filosofia (que en aquell moment englobava tots els altres sabers) del jou teològic (xifrat en el lema philosophia ancilla theologiae, «la filosofia és una esclava de la teologia») per transformar-la en la disciplina reina. Que és exactament el mateix que perseguiran els enciclopedistes.
