La televisió perd la innocència - El Món d'Ahir | Revista d'història d’autor

Mònica Planas

La televisió perd la innocència

Everett Collection / agefotostock

5 DE DESEMBRE DEL 1956. Dimecres a la nit. Con- curs Twenty-One de l’NBC.

«¿Quina pel·lícula va guanyar l’Oscar de l’Acadèmia el 1955?», pregunta el presentador Jack Barry al participant que fa sis setmanes que s’erigeix en campió. La pantalla ens mostra un primer pla de Herb Stempel, un veí de Queens de vint-i-nou anys. El seu rostre mostra l’esforç perquè li vingui al cap el nom de la pel·lícula. Està a punt de convertir-se en el primer concursant de la història de la televisió a embutxacar-se més de cent mil dòlars de premi. Una fortuna en aquella època. Però Stempel, exmilitar i universitari, no sap la resposta. En les últimes edicions ha endevinat les preguntes més difícils i aquesta tan fàcil se li resisteix. Gran part dels quinze milions d’espectadors que l’estant veient des de casa criden desesperats a la pantalla «Marty!», «Marty, per l’amor de Déu!», «És Marty!».

Jack Barry li recorda a Stempel que és un moment crític del concurs perquè si l’encerta tornarà a guanyar. «¿Necessita temps extra per pensar la resposta?», li demana el presentador. «Em sembla que sí», respon amb preocupació Stempel. El concursant està tens i una musiqueta de suspens accentua els nervis de l’escena. Murmura capcot: «No me’n recordo, no me’n recordo…» Prem els llavis. «No me’n recordo», repeteix. Abatut, Stempel nega amb el cap sabent que la resposta que dirà no és la bona: «¿La llei del silenci?» «Noooo!», exclama Barry. «Em sap greu, però la resposta correcta és Marty!» Stempel sacseja el cap maleint aquell instant.

L’errada l’expulsarà definitivament del concurs i l’esborrarà de la televisió per sempre més. L’heroi de milions d’espectadors acaba de caure i immediatament neix un nou ídol davant de l’audiència que el superarà en fama i prestigi: Charles Van Doren. Van Doren és un solter molt atractiu, professor universitari de Nova York, fill d’un poeta guanyador d’un Pulitzer, una mare novel·lista i nebot d’un prestigiós historiador. El gendre ideal que simbolitza la intel·lectualitat nord-americana acaba de batre aquell pobre pare de família jueu d’origen humil que s’ha fet a si mateix.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Escàndol!".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca