Teresa Navas Ferrer
La Terra de nit: hem perdut les estrelles
I, alhora, hem guanyat l’aparença nocturna de la Terra. Són dos aspectes concurrents d’una realitat contemporània d’abast planetari que expliquen per què avui no podem distingir amb claredat la volta celeste il·luminada per les estrelles, però que, a canvi, ens permeten gaudir d’una nova cartografia del globus en la seva versió de nit. Més que de mapes i cartes, el més adequat en aquesta ocasió és parlar d’imatges construïdes a partir de les fotografies captades per satèl·lits que es troben a centenars de quilòmetres de la Terra. S’ha invertit, doncs, el punt de vista tradicional: si la contemplació del cel nocturn des de la superfície terrestre va comportar, per part de les primeres civilitzacions humanes, el desenvolupament del coneixement astronòmic i, més tard, la representació de l’univers a través de la uranografia o cartografies celestes, el que ha fet possible la cartografia de les llums nocturnes han estat el llançament dels satèl·lits meteorològics i les fotografies dels astronautes observant la Terra des de l’espai en el seu trànsit entre el dia i la nit.
Lamentar-se d’un lloc sense estels és el que fa Dante Alighieri en el cant tercer dedicat a l’Infern de la Divina Comèdia. A l’avern no hi havia cel, «un aire sense estrelles», diu Dante, i són les estrelles, amb la seva presència, les que guien el seu ascens fins al Paradís, amarat el darrer cel de la llum divina. La transcendència del poema ens fa pensar en la significació i, també, en la gravetat d’haver perdut la visió de les estrelles per culpa de la poca qualitat del nostre cel nocturn, afectat pel fenomen de la contaminació lumínica, que es defineix per l’augment del fons de brillantor del firmament a causa de la dispersió de llum procedent de la il·luminació artificial. Un problema del qual han alertat els astrofísics per l’impediment que suposa per a la percepció correcta dels cossos celestes i que fins i tot limita el rendiment dels observatoris astronòmics. Amb el temps, s’ha acabat considerant una de les fonts més importants de contaminació, que té efectes negatius sobre els ecosistemes naturals i la salut dels humans, sense oblidar el malbaratament energètic que comporta.
