Quim Aranda
La ventada del Carib que va canviar el rostre del Regne Unit
EL 22 DE JUNY DE 2022, Alford Gardner i John Richards, tots dos de noranta-sis anys en aquell moment, van inaugurar l’escultura anomenada Generació Windrush al costat de l’actual príncep hereu de la monarquia britànica, Guillem, i de la seva dona, Kate Middleton. L’obra està situada al gran vestíbul d’accés a les andanes de London Waterloo, una de les estacions més concorregudes de la capital britànica, a la riba sud del Tàmesi, a la zona de Lambeth.
La peça és una creació de l’artista jamaicà Basil Watson. Supera els tres metres i mig d’alçada i representa una família caribenya formada per un home, una dona i una noia, vestits amb les seves millors robes de diumenge. Tot i que miren en direccions diferents, les tres figures semblen fixar-se en un horitzó d’esperança des de dalt d’una pila de maletes. Set maletes, en concret, que simbolitzen tant l’emigració del Carib al Regne Unit, que aquest monument homenatja i evoca, com les moltes il·lusions i també pors amb què els migrants de totes les diàspores i causes —econòmiques, bèl·liques, polítiques, ecològiques, etcètera— les omplen quan deixen enrere la seva terra per buscar-ne una de millor o amb més oportunitats.
Aquell migdia de primers d’estiu, un dimecres, feia setanta-quatre anys que Gardner i Richards havien desembarcat de l’SS Empire Windrush als molls de Tilbury, a uns quaranta quilòmetres del centre de Londres, seguint el curs del Tàmesi. El vaixell havia atracat el dia abans després d’una travessia des de Jamaica, amb escales a diferents ports de Centreamèrica, que s’havia allargat, si fa no fa, un mes.
Des de Tilbury, el grup de pioners, que encara no sabien que ho serien, que ignoraven la importància futura del seu viatge —com es veurà més endavant, el mateix govern britànic la ignorava— i la petjada que deixarien al país que els acollia, es van desplaçar en tren fins a Waterloo, raó per la qual s’hi va erigir l’estàtua. Un cop al vestíbul, van començar a dispersar-se pels tots els racons del territori.
Els barris de l’oest i el sud de Londres, especialment Brixton i un Notting Hill que no tenia res a veure amb el d’avui —actualment una zona benestant i molt cotitzada, amb pisos, cases i mansions de gran valor—, van acollir-ne molts. També ho van fer altres grans ciutats com Leeds, Manchester, Preston, Birmingham, Liverpool o Bristol.
