L'art (de vegades) subtil de la impertinència política: la figura de l'outsider en la literatura - El Món d'Ahir | Revista d'història d’autor

Borja Bagunyà

L’art (de vegades) subtil de la impertinència política: la figura de l’outsider en la literatura

Franz Kafka / The National Library of Israel. Max Brod Archive / Wikimedia Commons

Una de les preocupacions centrals de la literatura ha estat, històricament, la dels difícils encaixos de l’individu amb la societat. A nosaltres, que som fills de la tradició moderna de l’autenticitat, ens pot semblar que això és perquè l’un i l’altra no són equivalents, que la nostra identitat es troba en tot allò que desborda o que disloca el que és comú (això és, de tots) —i que, per tant, individu i societat estan condemnats a una negociació infinita i necessàriament insatisfactòria—, però no sempre ha estat així. A la Grècia d’Homer, els herois encarnaven els ideals de la comunitat, de manera que Hèctor, Aquil·les o Agamèmnon adquirien immediatament un caràcter exemplar. Tampoc es tenia la idea que tenim ara d’una «interioritat», i encara menys que la singularitat de cadascú es trobés en aquest interior, al contrari: l’home homèric és un home d’àgora, un home d’una exterioritat total, fins al punt que la posteritat s’hi negocia a través de la gesta pública, gloriosa, comunitària, que és el que garanteix que el seu nom, i les seves accions, seran cantades pels aedes. Trigarem encara una colla de segles a situar allò que ens fa singulars en els plecs d’una consciència interior i, per tant, en la possibilitat que aquesta consciència privada no es reconegui del tot en el discurs públic. Com amb tantes altres coses, també ens hem hagut d’inventar els rebels.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Outsiders".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!