¿L'art serà escandalós o no serà? - El Món d'Ahir | Revista d'història d’autor

Joan Fontcuberta

¿L’art serà escandalós o no serà?

Wikimedia Commons

EL 23 DE FEBRER es va inaugurar a Madrid la 40a edició de la Fira Internacional Arco. Era l’ocasió per festejar quatre dècades de vida del principal esdeveniment per al mercat de l’art a l’Estat espanyol, però sobretot per poder calibrar el recalcitrant «retorn a la normalitat» després de la Covid. L’edició del 2020 s’havia cancel·lat i l’any següent es va celebrar una convocatòria de circumstàncies, traslladada al període estival, poc convenient i encara amb restriccions per viatjar, que tothom va entendre com un intent de salvar les aparences. El retorn a la data habitual, millorada la situació sanitària, permetria comprovar la fidelitat i l’interès de públic i col·leccionistes.

Vaig voler assistir a l’obertura i vaig quedar-m’hi tota la jornada. Presentava obra pròpia als estands de dues galeries, volia donar una ullada als efectes de la pandèmia sobre les tàctiques del mercat de l’art i també, last but not least, gaudir del retrobament amb amics i col·legues. Vaig creuar-me amb representants de pràcticament tota la fauna del sector, amb alguns dels quals només vam intercanviar meres salutacions de cortesia, mentre que amb d’altres vam contrastar impressions sobre com vèiem el panorama. La cultura ha estat un dels grans damnificats de la crisi i a les arts visuals els ha tocat el rebre de valent. Els enviats de TV3 em van enregistrar un tall de veu en què feia una valoració improvisada. Al vespre vaig estar atent a l’emissió del Telenotícies per veure com havia quedat. Em va sorprendre perquè el titular era «Arco compleix la tradició de començar amb polèmica». El presentador, Toni Cruanyes, explicava que la tradició de generar polèmica de la fira es concretava enguany en l’exhibició del vídeo d’una artista peruana en què mostrava l’operació que es va fer per tancar-se la vagina. «Els advertim que veuran explícitament com s’ha fet cosir la vagina.» Després la col·laboradora a Madrid Eva Pelegrí Bobet s’estenia en la notícia, introduint unes declaracions poc intel·ligibles de Wynnie Mynerva salpebrades amb un insert de tres segons d’un vídeo borrós que semblava extret dels prolegòmens d’un part. Caram, vaig passar per davant de l’obra i quasi ni hi vaig prestar atenció. I el tema tampoc va suscitar cap comentari en les converses que vaig mantenir durant tot el dia de visita a la fira. A més, l’endemà els tancs russos van envair Ucraïna i el suposat afer Mynerva es va esfumar per complet.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Escàndol!".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!