Agnès Rotger
L’embrió del mal
EL 1955 ISAAC ASIMOV va imaginar la solució a tots els problemes de la humanitat. La va formular a la novel·la La fi de l’eternitat. Es tractava de fer modificacions quirúrgiques en la realitat per aconseguir evitar un gran mal en un moment posterior de la història. En va dir el Canvi Mínim Necessari i, conscient de l’enorme dificultat de trobar quin era aquest canvi mínim i de valorar-ne l’impacte, va crear una organització, fora de l’espai i el temps, formada per homes (no en sentit genèric: mascles humans) escollits d’entre els milers de segles i formats minuciosament per poder estudiar la realitat sense deixar-se portar pels prejudicis i valors de la seva època. Asimov, enamorat de la tecnologia, no es va oblidar de posar una màquina a treballar les dades: un superordinador que va anomenar Computaplex. Les conseqüències de qualsevol manipulació, per petita o frívola que pogués semblar, podrien ser catastròfiques, i calia una intel·ligència artificial que pogués processar tantíssimes variables…
Segur que si tinguéssim la clau de la Computaplex una de les primeres coses que li encarregaríem eliminar de la història serien les grans tiranies, especialment les que han causat guerres i desastres; i voldríem que aquesta eliminació fos preventiva, és a dir, que erradiqués la tirania quan els tirans encara no ho eren; quan tot just eren nens indefensos i potser encantadors. Aleshores sorgiria la pregunta inevitable: aquests infants innocents, ¿els podem considerar responsables de la seva actuació futura? ¿Duien dins seu l’embrió del mal?
