Toni Padilla
L’èpica de l’atzar
EXPLICA LA LLEGENDA que el 1907 els socis del Boca Juniors, el popular club de futbol argentí, no es posaven d’acord sobre com havia de ser la samarreta de l’equip, cosa que provocava freqüents discussions. No era un cas únic. En aquella època els clubs esportius solien néixer d’una forma meravellosament caòtica i a vegades els seus símbols identificatius tardaven a consolidar-se. Seria el president Juan Rafael Brichetto, un home que treballava als molls del port del barri de La Boca, qui proposaria als seus companys un joc per liquidar la qüestió: el Boca Juniors portaria els colors de la bandera del primer vaixell estranger que entrés al port. I com que va ser un vaixell suec, van adoptar el blau i el groc. Si en aquell moment hagués entrat un nau francesa, Maradona, Riquelme i el Pancho Varallo potser haurien vestit de blau, blanc i vermell. En canvi, avui dia més d’un demana que l’enterrin embolcallat en els colors azul y oro. I tot per culpa d’un vaixell suec, un mercant anomenat Drottning Sophia.
La vida no deixa de ser una gran casualitat. Fa anys van explicar-me una història preciosa tot fent un cafè en un bar de Buenos Aires ple de banderins i taules de fusta. Però, com tantes històries boniques, era falsa. Segons afirmava el meu interlocutor, el 1907, al port de la capital argentina, els socis del Boca Juniors no estaven sols esperant una nau. Al seu costat també hi havia socis del seu gran rival, el River Plate. Els aficionats haurien pactat que el Boca portaria els colors del primer vaixell i el River els del segon que entrés pel Riachuelo. I com que el segon va ser alemany, el River va adoptar el vermell, el blanc i el negre de la bandera imperial germànica. Llegenda falsa, tot i que sí que és cert que el River Plate va ser fundat al barri de La Boca, motiu pel qual els seguidors dels dos clubs van compartir carrers, espais i converses de bar durant uns anys. En veritat, el River va decidir cosir-se una franja vermella per diferenciar-se de la resta d’equips, que, en els primers partits amateurs, es limitaven a dur samarretes blanques d’estar per casa.
Segurament el Barça també va vestir de blanc en el seu primer partit, el 1899 al velòdrom de la Bonanova, abans d’apostar per uns colors, el blau i el grana, l’origen dels quals encara genera debats: s’ha dit que els va escollir Joan Gamper en homenatge a la seva regió suïssa natal, que eren els colors dels llapis que feien servir molts comptables de l’època o fins i tot que eren els de l’equip de rugbi de l’escola Merchant Taylors de Liverpool on van estudiar els germans Witty, figures clau en els primers anys del club.
