Les amairitz - El Món d'Ahir | Revista d'història d’autor

Enric Casasses

Les amairitz

© Pere Llobera

LA POESIA DELS TROBADORS apareix al principi del XII (segurament n’hi ha d’abans, però no s’ha conservat) i un cop acabat el XIII va agonitzant i perdent-se i desapareix. Les terres occitanes on s’escriuen aquestes cançons en aquest idioma, dit així a l’engròs, són el territori que va de Barcelona (i més endavant València) fins a més enllà de Bordeus, i de Lió fins a passat Gènova i Milà, és a dir les terres on es parlava occità (que, per cert, de l’occità antic se’n sol dir provençal), i les terres on es parlava català o italià però s’escrivia, la poesia, en el gran idioma de prestigi del moment, el provençal. El segle xii és una mena de paradís perdut de la poesia europea, però després, quan ja ha començat el XIII a la cultura occitana li cau un llamp que li migparteix la paret mestra i si encara durant tot el segle hi ha trobadors bons i actius, després la gran mansió occitana s’acaba enfonsant fins que no en queda res, i només sobreviu a les terres catalanes d’una manera (que durà a Ausiàs), i d’una altra a les italianes (que va a petar a Dant i a Petrarca). La croada contra els càtars va ser l’excusa d’una invasió, a l’època ja es va veure, per treure els senyors occitans i substituir-los per francesos, i per escanyar l’amor trobadoresc i imposar la idea dels clergues, fins al punt que «París i Roma» van expulsar la cultura occitana, que era la primera i la més important de les europees, de la taula rodona de les cultures que compten, que hi són. Els catalans i els italians continuàrem fent la viu-viu, però els occitans que romangueren a les terres occitanes no tingueren altra sortida que fer-se frares… o fer-se francesos. El 1209 és l’extermini de la ciutat de Besiers (com que hi havia quatre càtars, mataren a tota la població), i després, el mateix any, a Carcassona, no en mataren els habitants, només els expulsaren. Després, l’esperança de refer-se, gràcies a l’ajut d’un rei tan poderós com el d’Aragó, s’estroncà el 1213 amb la mort d’aquest rei, Pere (el Catòlic!), a la derrota de Muret. Les gestions dels senyors de Tolosa i de Foix i de diferents llocs de la Provença davant del papa de Roma no van servir de res. Uns quants trobadors feren cançons molt virulentes contra Roma i contra els francesos. Però les grans llengües europees li havien dit que NO a la llengua d’OC. El rei d’Aragó, que aleshores ja fou Jaume I, no volia plantar cara al rei de França i al papa de Roma alhora, i Catalunya es girà cap a l’altra banda, cap a Mallorca i València.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Amor".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!