Carles Santamaría Martínez
Les aventures d’un reporter de l’Avant al País dels Soviets
¿Mentida o veritat? ¿La imatge que va dibuixar Hergé de la Unió Soviètica al 1929 era una barroera manipulació anticomunista o bé reflectia la brutalitat estalinista? Aquesta era la qüestió al 1988 per a un jove comunista com jo, il·lusionat per la perestroika, amant dels còmics i que tenia Tintín com un dels seus referents. No era fàcil defensar Hergé als vuitanta, quan bona part de la progressia curta de gambals denunciava aquest mestre del còmic com un reaccionari de primer ordre.
Servidor compaginava els estudis a la Facultat de Ciències de la Informació de l’Autònoma amb la feina de redactor del setmanari Avant,1 publicació del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), a més d’escriure articles sobre còmic al diari El País. I per a molts comunistes del PCC, els anomenats prosoviètics, que havien estat expulsats del PSUC pels eurocomunistes després del convuls 5è Congrés, la perestroika de Gorbatxov no resultava fàcil ni d’entendre ni de pair. Mentre jo la veia com un retorn als orígens revolucionaris, un veritable retorn a una democràcia obrera, enfront de la brutal dictadura estalinista i la burocratització de l’era Bréjnev, altres camarades la consideraven una traïció per la seva obertura política i econòmica.
La petita redacció de l’Avant a finals dels vuitanta utilitzava ordinadors: érem comunistes del PCC i treballàvem amb PC. El director era Joan Tafalla, un professor que m’explicava amb infinita paciència els fonaments del marxisme-leninisme, i la redacció estava formada, entre d’altres, per Francesc Font, Miguel Ángel Gea, Jordi López i el fotògraf Santi Romero.
