Jordi Sellas i Ferrés

Les quatre cares del Tetris

© RUN Design

En aquest precís moment hi ha milers de persones arreu del planeta jugant al Tetris. Les seves set peces apareixen de forma aleatòria a la pantalla del jugador, que ha de ser ràpid a l’hora d’encaixar-les. Segurament, el Tetris ens agrada perquè planteja el repte d’organitzar un present canviant i controlar un futur sempre incert.

Budapest vivia a cavall entre dos mons a mitjans dels anys vuitanta. Era un dels destins que els ciutadans occidentals podien visitar amb certa comoditat administrativa. Hongria era una mena de versió lleugera d’un país comunista que servia de base per a tota mena d’intermediaris entre una banda i l’altra del Teló d’Acer. L’URSS era el gegant tancat, ocult, misteriós, que vigilava de reüll totes les reformes polítiques que conduïen a una hibridació del comunisme soviètic tradicional amb un incipient capitalisme controlat per l’estat. La ciutat de les dues ribes del Danubi, per tant, era l’enclavament perfecte per accedir a tota mena de productes de la Unió Soviètica sense haver d’arribar a tractar amb Moscou.

Robert Stein era anglès, però les seves arrels hongareses li permetien dominar un idioma complicadíssim per als estrangers i, al mateix temps, li proporcionaven una mena de credencial informal per circular dins i fora del país amb molta més comoditat que la majoria dels occidentals. Stein era un comerciant sense magatzem. Un venedor sense capacitat de comprar res. El seu instint i la seva simpatia l’ajudaven a tancar acords amb empreses hongareses per revendre els seus productes al Regne Unit i a la resta del món cobrant comissions d’una banda i de l’altra. Comprar i vendre sense tenir diners requereix una gran habilitat i una capacitat innata de generar confiança. Stein era d’aquest tipus de persones i, com tots els comerciants que visitaven Hongria als anys vuitanta, tenia el somni de repetir l’èxit mundial del cub de Rubik. El cub de colors giratoris va ser el producte hongarès que més va impactar en la cultura global durant aquells anys. Ernő Rubik el va crear a mitjans dels setanta i les empreses occidentals que es van quedar amb els drets del joc van aconseguir vendes milionàries, mai vistes fins aleshores amb un joc pensat per als nens.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Atzar".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Som *. Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca