Les rutes de la seda - El Món d'Ahir | Revista d'història d’autor

Manel Ollé

Les rutes de la seda

Wikimedia Commons

Després d’haver-se passat dues dècades viatjant per la Xina i per l’Àsia central a sou d’una empresa minera nord-americana que buscava possibles explotacions, l’any 1877 el geògraf alemany Ferdinand Freiherr von Richthofen va encunyar un concepte que va fer fortuna: les rutes de la seda (Seidenstrassen). La idea era tan bona que semblava que hagués estat allà des de sempre. De fet, el geògraf alemany no s’inventava cap cosa que hagués sortit del no-res. Ptolemeu d’Alexandria ja havia parlat de la ruta de la Fergana que unia Samarcanda amb les terres de la Sèrica, un imperi desconegut i llegendari per als europeus, on es deia que hi havia els arbres de la seda. Ferdinand Freiherr von Richthofen es va limitar a relligar amb una imatge llampant tota una constel·lació de circuits comercials regionals euroasiàtics, diferents però enllaçats entre si. Mai cap caravana va sortir d’un extrem de l’Àsia i va arribar fins a la Mediterrània: es tractava d’una cadena trenada amb diferents ramals i amb diferents baules. Les caravanes no eren les mateixes, però les sedes, les espècies, les pedres precioses, les llavors, les ficcions, els instruments de corda, les creences budistes, nestorianes o islàmiques, les melodies i les danses, els gèrmens, els costums i les maneres de vestir s’hi movien de cap a cap, travessant deserts, continents i mars, posant en contacte pobles llunyans, que gairebé no sabien res els uns dels altres.

Les rutes de la seda es van activar en uns temps en què als dos extrems d’Euràsia hi havia dos grans imperis. D’una banda hi havia l’Imperi xinès dels Han, de l’altra l’Imperi romà. Va ser en aquell moment quan la seda va començar a circular massivament pel món. Els xinesos de l’Imperi Han van respondre a les incursions ferotges dels nòmades de les estepes del nord consolidant la Gran Muralla, però sobretot fent innecessaris els atacs: regalant-los quantitats ingents de seda i casant princeses xineses amb cabdills esteparis. La pacificació de les fronteres del nord amb aquelles polítiques diplomàtiques de regals i de comerç va omplir de seda els grans mercats del centre d’Àsia. Des d’allà arribava al món indi i al món persa, i des d’allà a l’oest de la Mediterrània. Els rotlles de seda crua trigaven uns quants anys a travessar Euràsia: comprada, venuda i revenuda uns quants cops, des de la capital xinesa de Chang’an fins a Roma. Allà als tallers tèxtils i les sastreries romanes la tintaven, la prisaven, hi afegien brodats d’or, porpra i pedreria, en feien túniques, capes, xals, estendards i estoles, que de vegades arribaven a mans perses, i d’allà feien cap als mercats de Samarcanda i al final acabaven exposades als mercats de Chang’an, on compraven aquelles peces sofisticades sense saber que eren fetes a partir dels rotlles de seda crua que anys enrere ells mateixos havien abocat a les estepes, per aplacar la fúria dels nòmades.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Moda".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!