Toni Padilla
L’esport que crea himnes nacionals
ROY WILLIAMSON solia seure hores i hores escrivint en una taula del Waverley Bar, un pub en una cantonada de la famosa Royal Mile d’Edimburg on s’aplegaven joves de cabells llargs que vestien de forma estranya. Joves com en Roy havien arribat al Waverley Bar a principis dels anys seixanta atrets pels concerts improvisats de música celta que s’hi feien. Una nova generació, que s’havia sumat a l’onada de la música folk, mostrava interès per aquelles velles tonades i vells instruments, i això els donava una nova vida. Gaites, flautes, acordions. Cançons d’amor o d’altres que recordaven vells herois i batalles perdudes. Va ser així com en Roy va tenir la idea d’escriure Flower of Scotland.
Anys més tard, el març del 1990, en Roy va veure per televisió com a l’estadi de Murrayfield, a Edimburg, seixanta-cinc mil escocesos cantaven la cançó que ell havia escrit en una taula del Waverley Bar. Llavors ja patia un càncer terminal que se l’enduria pocs mesos després, però a començaments d’aquell any li ha- vien comunicat que la federació escocesa de rugbi havia decidit que la seva cançó es cantaria abans de cada partit. Va ser un honor que el va emocionar, ja que de jove havia jugat a aquest esport i bona part dels millors jugadors escocesos de l’època eren amics seus. Flower of Scotland havia estat un èxit a finals dels anys seixanta després d’haver-la estrenat en un programa de televisió el 1967 amb el grup The Corries, que en Roy integrava juntament amb Ronnie Brown. Un himne folk de forta càrrega política ja que, en ple renaixement del nacionalisme escocès, recordava la batalla de Bannockburn del 1314, en què les tropes liderades per Robert the Bruce van derrotar l’exèrcit del rei Eduard II d’Anglaterra, victòria que va garantir la independència d’Escòcia durant uns quants segles. La cançó va acabar convertida en un himne esportiu i, després, en l’himne no oficial de tot Escòcia. «El rugbi ens ha donat un himne», deia Gavin Hastings, capità de l’equip nacional en aquell partit del 1990 en què els rivals, és clar, eren els anglesos. I, com havia passat el 1314 a Bannockburn, aquell dia van sortir derrotats de l’estadi de Murrayfield.
