L'eterna chanson - El Món d'Ahir | Revista d'història d’autor

Àlex Torío

L’eterna chanson

Col·lecció particular

EL 2003 JO ESTAVA PROMOCIONANT EL MEU DISC de debut, Last Year’s Man. Com que els de la discogràfica amb qui havia publicat eren els amos de Razzmatazz, em solien col·locar com a teloner d’artistes internacionals que passaven per la sala. Eren altres temps, i les músiques minoritàries encara tenien algú que les protegís. Un artista pel qual vaig fer d’escalfador de públic, si bé aquest qualificatiu no m’escau gaire, va ser Benjamin Biolay. En aquell moment no se’l coneixia gens; ara tampoc massa. Estava de gira amb el seu segon disc, Négatif, del 2003. Vam tocar a la Sala 3 de Razzmatazz, on hi cabien unes cinc-centes persones. Com era costum a l’època, estava força ple, però jo, que pensava que la meva música era la més important del món, no solia escoltar amb gaire atenció els concerts dels caps de cartell. En descàrrec meu es podria al·legar que sortia excitat de la meva actuació. Encara no havia fet els vint-i-vuit anys i, com diu Bob Dylan a «My Back Pages», «Llavors jo era molt més vell, ara soc molt més jove que aleshores». Tampoc tendia tant com ara a ubicar les coses dins de moviments, potser tenia més temps i menys paraules, i no m’obsedia classificar. Em va agradar l’intimisme de la música de Benjamin Biolay, amb qui no vaig anar més enllà d’unes mirades lleument còmplices al camerino compartit. Només anys després he anat repassant les obres d’aquells artistes pels quals ara penso que hau- ria d’haver tingut més curiositat. Négatif de Benjamin Biolay és un disc preciós, intimista i delicat. Més que cantar, en molts passatges sembla que reciti. Fa un ús moderat de l’electrònica, però algunes cançons funcionen perfectament amb guitarra acústica. Em podia recordar una mica coses que aleshores ja coneixia de Serge Gainsbourg. Però ¿quin gènere musical era? Pop-rock és una mena de calaix de sastre imprecís que admet un munt de material sense res en comú. Cançó d’autor és, més que un gènere, un procediment.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "França".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!