Pere Català i Pic
“Li ensenyen per religió / el respecte al companyó”
L’Auca del noi català, antifeixista i humà (1937) és un exemple de com la pedagogia i una determinada visió de la infantesa es poden posar al servei d’una concepció ideològica, en un context especialment conflictiu —la Guerra Civil de 1936-1939— i en un moment en què la política està començant a percebre l’enorme valor de la propaganda i del control sobre l’opinió pública.
Aquesta auca va ser editada per l’audaç Comissariat de Propaganda de la Generalitat, creat poc després de l’inici de la guerra i dirigit pel figuerenc Jaume Miravitlles, que va emprendre una tasca ingent per controlar el que avui anomenaríem «el relat» del govern català, la influència del qual havia quedat molt disminuïda pel poder de les milícies obreres i les constants interferències del Govern de la República.
El Comissariat es va cuidar d’elaborar material propagandístic dirigit a la rereguarda, el front i la premsa internacional; va emparar la feina dels corresponsals estrangers, va produir documentals i va fer arribar els seus missatges a través de llibres i cartells, però també de material de caire més popular, com per exemple la figureta d’El més petit de tots, que va esdevenir la «mascota» de la causa republicana a Catalunya. En aquest esforç de penetració popular cal incloure la producció d’auques, és a dir, històries il·lustrades amb vinyetes i rodolins, de gran tradició a Catalunya i sovint emprades amb finalitats didàctiques o satíriques.
