Antonio Baños
Llarga vida al rei Ludd: quan els hackers duien malls
NEIL LUDD VA TENIR UN MAL DIA
So we, boys, we
Will die fighting, or live free,
And down with all kings by King Ludd!
LORD BYRON, Song for the luddites (1816)
Com li va passar a l’obra de Kafka o al bo d’Isaac a punt de ser degollat per Abraham, tota aquesta història comença pel disgust d’un fill amb el seu pare. Som al 1779 al Leicestershire anglès. Segons que explica el llibre de John Blackner The history of Nottingham, del 1815, a Anstey vivia un jove anomenat Ned Ludlam (altres fonts li diuen Ludd) que feia d’aprenent de teixidor pel seu pare. El pare treballava amb les anomenades knitting frames, unes màquines per fer mitges de punt que funcionaven amb força física i que algunes famílies instal·laven o llogaven a casa. El senyor Ludlam en tenia dues. Un bon dia d’aquell any el pare (no sabem en quin to) va demanar al jove Ned que «quadrés les agulles», una feina rutinària per a aquella andròmina tecnològica. El cas és que, en un rampell jovenívol, Ned va agafar un martell i, posats a fer, va destrossar els dos telers casolans de casa el pare amb una violència incontenible («fit of passion» és l’expressió que fa servir la Nottingham Review de desembre del 1811 en recordar el fet).
Aquesta bretolada es va fer viral immediatament i les xarxes socials de les Midlands en van fer un mem.
I així, cada vegada que es trencava (o sabotejava) una d’aquestes màquines, el crit de la gent era el mateix: Ned Ludd did it! Ho ha fet en Ned Ludd!
Poca cosa més sabem del Ned Ludd històric i de si va saber dominar el seu caràcter o no, o si li va restituir els telers al pare. Però si mai en teniu ocasió, passeu pel poblet d’Anstey a les Midlands angleses. La visita us encantarà. Podreu creuar el riuet Soar per dos pintorescos ponts del segle XVII o triar entre dos pubs per fer-hi una pinta: The Crown and The Old Hare and Hounds o The Coach and Horses (segons TripAdvisor, aquest últim és infinitament millor). Abans d’entrar al pub, sí que us demano que passeu per l’església de Santa Maria. Allà trobareu la tomba del màrtir luterà Hugh Latimer, cremat per la reina Bloody Mary, i la tomba de Ned Ludd, l’involuntari revolucionari.
