Llucia Ramis

Malastrucs o afortunats

© Andrea Maresch

MALASTRUC ve de malastre, mal astre. No és el mateix que haver nascut amb mala estrella, o haver-ho fet en divendres, o ser el pot de la pega. Això equivaldria a ser un malsortat, a tenir mala sort. El malastruc atrau desgràcies i calamitats que afecten els que l’envolten, mentre que ell sempre en surt indemne.

Tenir fama de malastruc és perillós. En el millor dels casos, la gent voldrà esquivar-te i evitar fins i tot esmentar el teu nom. Encara passa amb un cantant i compositor gallec, mallorquí de naixement, creador de grans èxits musicals als anys setanta. Asseguren les males llengües que, cada cop que algú diu el seu nom en un estudi de gravació o just abans d’un concert, es fonen els ploms o cau un temporal que obliga a cancel·lar l’espectacle, o peten els altaveus, o els membres del grup a punt d’actuar tenen cagarrines. No hi ha cap més evidència que l’estadística: ara ja no és tan conegut i no se’n parla tant, d’aquell músic, però quan algú gosa anomenar-lo ni que sigui per fer la gracieta, tot va malament el cent per cent de les vegades.

En el pitjor dels casos, ser sospitós de malastrugança pot provocar-te la mort. És un risc afegit, a les pasteres: si algú sembla portar mala sort, els supersticiosos el llençaran per la borda. Les supersticions a la mar són ancestrals, i s’hi intenten evitar des de dates maleïdes —com el dimarts 13— fins a xiular, perquè això desperta els vents. Els mariners consideraven un perill certes persones. Antigament, les dones, els capellans o els finlandesos no eren ben rebuts en els vaixells (aquests últims es consideraven bruixots capaços d’invocar tempestes). Creuar-se amb un pèl-roig o amb una persona de peus plans abans d’embarcar-se també podia portar mala sort. Tampoc era bona idea pujar-hi difunts ni taüts buits, pel que representaven.

Si sempre que hi havia problemes en una nau hi navegava el mateix mariner, se’l considerava malastruc. Aquesta creença ha perdurat fins als nostres dies, i els altres mariners procuren no pensar en els malastrucs quan són a alta mar; asseguren que dir el seu nom pot portar conseqüències nefastes a l’embarcació i els tripulants.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Atzar".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Som *. Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca