Maria Sisternas
Mapes de la realitat futura
Els mapes territorials són un viatge en el temps, per- què parteixen d’un llegat centenari (les carreteres traçades pels romans, els assentaments medievals, els eixamples de la industrialització…) per proposar futurs creixements, que encara no existeixen quan es dibuixen. Hi ha molts plànols de futur que ja són històrics i que permeten contrastar realitat i somni. El futur que somiaven els planificadors de fa cent anys s’organitzava al voltant dels recursos naturals, industrials i de l’emergent sector del lleure.
Rubió i Tudurí escrivia l’any 1932, a El pla de distribució en zones del territori català (Regional Planning), que «L’objecte d’un Pla regional és, doncs, distribuir “amistosament” la superfície del país entre les distintes activitats que se la disputen, i permetre que la transformació necessària del paisatge natural en espai agrícola, industrial i urbà es faci de la manera més endreçada possible […]. El senyor Francesc Macià, President del Govern de la Generalitat de Catalunya, prengué des de l’istiu de 1931 la iniciativa de protegir les zones aptes per esbarjo popular, per habitació familiar, per parcs nacionals, per escoles-jardí i per sanatoris forans. Aquesta protecció i zonificació del paisatge implicava, als ulls del senyor President, com als ulls de la tècnica, la resolució de tot el problema del Pla regional. Així s’aprovà pel Consell de la Generalitat. A partir d’aquest moment, el Regional Planning entrava a Catalunya dins la categoria de les coses ofi- cials i pràctiques, i el nostre país s’arrenglerava entre els capdavanters del moviment. […] No hem de creure massa en la industrialització integral de Catalunya.
