Míriam Cano
Màscares per a l’Europa trencada
Els escultors, per ser realment bons, han de tocar totes les cares de la vida […]. Han de tenir l’ànima d’un poeta i l’energia creadora d’un déu.
Anna Coleman Ladd, en una conferència del 1930
UN ESTUDI SENSE MIRALLS
En un estudi del Barri Llatí de París una dona treballa una fina làmina de coure damunt un motlle de guix. Darrere seu, penjats a la paret, hi ha deu o dotze motlles més, tots de rostres humans, cadascun amb una expressió diferent. D’entrada, la imatge resulta inquietant, però quan sabem que es tracta dels rostres de veterans de la Primera Guerra Mundial desfigurats per la metralla i l’armament químic i que l’escultora és Anna Coleman Ladd, una nord-americana que s’ha traslladat a França després de la guerra per fundar-hi l’American Red Cross Studio for Portrait Masks for Mutilated Soldiers (Estudi de màscares-retrat per a soldats mutilats de la Creu Roja Americana), els motlles de guix de la paret esdevenen, tot d’una, el símbol del pitjor i el millor dels homes: de la cruesa i l’absurditat de la guerra i de la profunda humanitat de l’escultora, que, amb el seu art, va donar a gairebé cent persones l’oportunitat de recuperar el seu rostre, de fer vida en societat i de tapar les ferides visibles per poder, així, alleugerir el llast emocional que els havia deixat la trinxera.
Anna Coleman Watts va néixer el 1878 en el si d’una família preeminent de Pennsilvània i va fer estudis artístics a Roma i París. Als vint-i-sis anys es va casar amb el pediatre Maynard Ladd i va traslladar-se a Boston, on va continuar la seva carrera. Tot i que era jove, a les revistes de l’època es parlava d’ella com una socialite i tenia prou prestigi com a escultora. També pintava i escrivia i va arribar a publicar dues novel·les. Durant la Primera Guerra Mundial, el seu marit va ser nomenat director de l’Oficina de la Infància de la Creu Roja Americana a Toul, una de les zones més perilloses de l’avançada francesa. Van viatjar plegats a França i, a causa de la feina de Maynard a la primera línia dels hospitals de guerra, l’escultora va poder veure de prop els estralls que el conflicte estava causant en les persones i va començar a buscar alguna manera d’ajudar.
