Albert Sánchez Piñol

Mobutu Sese Seko i la cova dels lladres

Rob Mieremet / Anefo / Nationaal Archief, la Haia / Wikimedia Commons

L’ÀFRICA NEGRA ESTÀ FORTAMENT CONDICIONADA per tot allò que s’esdevé a la República Democràtica del Congo, l’antic Zaire. Un estat gegantí, 73 vegades més gran que Catalunya, ric en coure, cobalt, diamants, urani i altres recursos estratègics. Una veu molt lúcida anunciava que «qui domina el Zaire domina Àfrica». Una altra, més tètrica, deia que «Àfrica té forma de pistola i el Zaire n’és el gallet». Seria nefast, doncs, que un gàngster qualsevol controlés aquesta pistola geopolítica.

Mobutu Sese Seko no va ser un lladre qualsevol: és molt probable que fos el pitjor cleptòman que ha conegut la raça humana. La seva rapacitat no s’ajustava a cap mesura. Va robar tant, amb tanta impunitat i durant tant de temps, que el seu regne de pirates sembla un deliri de la fantasia.

«SERVIR ELS ALTRES, NO A UN MATEIX»

La biografia de Joseph-Désiré Mobutu no és gens notable. Educat en una institució catòlica, ben aviat es va allistar a l’exèrcit colonial. A diferència d’altres dictadors, però, no va combatre mai, sinó que va ser destinat a una oficina comptable. Vet aquí el punt clau en la trajectòria vital del jove sergent. La ciència econòmica hauria de dedicar intenses recerques a aquesta oficineta militar. No sabem quines lliçons concretes va aportar a Mobutu, però devien ser pura màgia perquè una dècada després ja era l’home més ric del continent africà.

Fora d’aquesta màgica oficineta, els seus primers anys de vida professional no van tenir la menor originalitat. Gràcies a una barreja d’oportunisme i cinisme, sobretot cinisme, Mobutu va assolir el poder al turbulent Zaire dels anys seixanta. La recepta que va seguir era simplíssima: agafa els diners… i que corrin! En efecte, uns corrien per ser els primers d’abraçar-lo i els altres, per fugir d’ell. Els francesos, els belgues i els nord-americans corrien perquè els concedís explotacions mineres; l’oposició corria per escapar de la seva policia. Davant de les masses es va presentar com el patriota que restaura l’ordre. (Curiós patriotisme, per cert, el d’un militar que per suprimir l’oposició armada no va dubtar a contractar mercenaris estrangers.)

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Escàndol!".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca