Mons en miniatura - El Món d'Ahir | Revista d'història d’autor

Marta Monedero

Mons en miniatura

LA FERDINANDEA era una illa volcànica emergida el 1831 davant la costa siciliana. Tan sols feia quatre quilòmetres quadrats, però Anglaterra va plantar-hi la Union Jack per reclamar-ne la sobirania. França també va clavar-hi la seva bandera. I, per proximitat, el regne de les Dues Sicílies va fer el mateix. Tres mesos després, l’illa s’enfonsava i les banderes es perdien flotant a la deriva. Avui, la Ferdinandea és un escull a sis metres de profunditat on uns submarinistes del segle XXI hi han plantificat una bandera italiana. No fos cas. 

A l’Àrtic ha passat una cosa similar. El 2007, a quatre quilòmetres per sota del pol Nord, un batiscaf patrocinat pel Kremlin va enclavar-hi una bandera russa de titani amb un evident afany expansionista.

 En els interessos geoestratègics dels estats nació, la mida no sempre importa. I és que els llocs adquireixen protagonisme des de l’antiguitat. Aristòtil ja hi rumiava i els veia com una mena de contenidors que protegien tot allò que acollien. És clar que, de la Grècia clàssica al planeta cosit a coordenades de Google Maps, n’hi ha un bon tros. Vivim en un món en connexió permanent, on la cartografia digital s’alinea amb la globalització, generant paisatges uniformes i ciutats amb botigues clòniques. Com a reacció, creixen les ganes de trobar llocs fora del mapa, poc coneguts, o com a mínim que sorprenguin: regnes amagats, illes desertes amb platges idíl·liques, rutes fantàstiques i muntanyes i vaques sagrades.

 La necessitat de reinventar-se destins no afluixa. Com tampoc no minva el desig de voler ser diferent. Un anhel que acompanya el cicle natural de néixer, créixer i evolucionar, pel qual transitem les persones i també els països. No cal anar gaire lluny per entendre que el naixement de les nacions no és un procés insòlit. Les proclamacions d’independència han estat freqüents des de la segona meitat del segle xx. Una trentena de nous països han sorgit des del 1990 i l’evolució de la bola del món fa miques la idea de les fronteres rígides. Els límits són heterogenis, vius i flexibles.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Outsiders".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!