Míriam Cano
Mutus, tetrapus, hirsutus
K. H.
Un dilluns de Pasqua Granada, el 26 de maig del 1828, va aparèixer a la plaça de Nuremberg un noi d’uns setze o disset anys, malgirbat i desorientat, que, segons van relatar els testimonis, caminava fent tentines, com si anés begut.
Un veí, en adonar-se de la presència del nouvingut, s’hi va acostar i el noi, sense dir res, va mostrar-li una carta que anava adreçada «al capità de cavalleria del quart esquadró del sisè regiment de cavalleria lleugera de Nuremberg». Com que el capità vivia a prop, el veí es va oferir a acompanyar-lo fins a casa seva, pensant-se, segurament, que era un familiar o algú que en pogués tenir cura, però quan el capità va obrir la porta, el foraster, bo i allargant-li la carta, només va dir «vull ser genet de la sisena com ho fou el meu pare».
Per molt que el capità i el veí van insistir a preguntar-li qui era i d’on venia, el noi només repetia, una vegada i una altra, la mateixa frase. «Vull ser genet de la sisena com ho fou el meu pare.»
Duia un barret rodó, folrat de seda groga i acabat en cuir vermell, els dits li sortien de les botes trencades, plenes de recosits i claus, que li anaven molt petites, i tenia un mocador de quadres vermells amb dues inicials brodades: K. H. Les inicials de l’únic nom que, un cop el van dur a comissaria, va ser capaç d’escriure: Kaspar Hauser.
