Andreu Martín
Negra com la nit
NO FA GAIRE, ALGÚ EM VA PREGUNTAR, arrufant el nas: «¿Per què et dediques a escriure aquesta mena de coses?» Podria haver contestat com va fer Stephen King davant la mateixa qüestió: «¿Què et fa pensar que puc triar?» Però em va passar com sempre: la manca de resposta va engegar una llarga reflexió que es va alimentar d’anys i anys de teoritzar sobre el tema. Homes assassinats, velletes estafades, dones violades, nens comprats o venuts, pares endeutats i amenaçats, mares desconsolades, avis enverinats o enverinadors, veïns que esmolen destrals mentre planegen atrocitats, són algunes de les imatges que venen a la ment quan es parla de novel·la negra. Personatges que conformen un món que sabem que és real, que ens envolta i ens amenaça encara que fem veure que l’ignorem. Escriure i llegir novel·la negra és un exercici intel·ligent per entendre aquest món, per analitzar-lo i, potser, per intentar millorar-lo. És una manera d’entrar en zones incòmodes, d’habitar contradiccions, de posar paraules allà on sovint només hi ha silenci o soroll, i de transformar la por en narració.
En diem «novel·la negra» des que Marcel Duhamel va crear la col·lecció Série noire a l’editorial Gallimard, l’any 1945. En el pròleg fundacional, que acompanya la primera edició del primer llibre de la col·lecció, La Môme vert-de-gris, de Peter Cheyney, Duhamel advertia el lector amb franquesa provocadora: «Que el lector desprevingut no s’equivoqui: els llibres de la Série noire no són per a tots els públics.»
No era una simple advertència comercial; era tota una declaració d’intencions. Aquells llibres no pretenien entretenir sense conseqüències. Eren llibres que podien incomodar, sacsejar, fins i tot embrutar. I encara hi afegia: «L ’aficionat als enigmes a la manera de Sherlock Holmes no hi trobarà cap mena de satisfacció. Ni tampoc els optimistes sistemàtics.» Al final rematava amb contundència: «Aquest és el regne de la immoralitat.»
Aquestes línies definien un gènere que ja no buscava el confort, sinó l’experiència directa de la negror i de la incertesa. El lector hi trobava carrers, bars, ports, estacions, zones marginals: espais on la vida quotidiana i la criminalitat es trobaven, sovint, en brutals interseccions.
