Jean-Jacques Rousseau
<<Només hi ha un llibre obert a tots els ulls, el de la natura…>>
A EUROPA TENIM TRES RELIGIONS PRINCIPALS. L’una admet una sola revelació, l’altra n’admet dues, l’altra n’admet tres. Cadascuna detesta, maleeix les altres, les acusa d’encegament, d’enduriment, d’arbitrarietat, de mentida. Quin home imparcial gosarà jutjar entre elles, si primerament no n’ha sospesat les proves, no ha escoltat bé llurs raons? La que només admet una revelació és la més antiga, i sembla la més segura; la que n’admet tres és la més moderna, i sembla la més conseqüent; la que n’admet dues, i rebutja la tercera, pot ser molt bé la millor, però té en contra d’ella tots els prejudicis, la inconseqüència salta a la vista.
En totes tres revelacions, els llibres sagrats són escrits en unes llengües desconegudes dels pobles que les segueixen. Els jueus ja no entenen l’hebreu, els cristians no entenen ni l’hebreu ni el grec; els turcs i els perses no entenen l’àrab; i els àrabs moderns tampoc no parlen ja la llengua de Mahoma. ¿No és una manera ben poca-solta d’instruir els homes, de parlar-los sempre una llengua que no entenen? Aquests llibres es tradueixen, se’m dirà. Galdosa resposta! Qui m’assegurarà que aquests llibres són traduïts fidelment, que sigui possible fins i tot de traduir-los-hi? I si Déu parla tant amb els homes, per què cal que hagi de menester un intèrpret?
