Jane Austen
Orgull i prejudici: la revolució austeniana
INTRODUCCIÓ DE MARINA PORRAS
Hi ha una fredor molt impròpia del nostre temps en les heroïnes de
Jane Austen. Són noies segures de si mateixes, amb unes conviccions inamovibles, conscients del seu paper al món. Si dubten ho fan en privat i si ploren ho fan en silenci, però de cara enfora saben que, per sobreviure, han d’haver pensat bé abans de parlar i d’actuar. Es veu perfectament al diàleg entre Elizabeth Bennet, la protagonista d’Orgull i prejudici, i Lady Catherine, la tieta del senyor Darcy, que aspira a casar-lo amb la seva filla. Llegint-lo ens preguntem com pot ser que una noia jove i inexperta pugui mantenir el cervell i el cor tan freds en una discussió que a qualsevol li faria perdre els nervis. Som gairebé al final de la novel·la, i Elizabeth i Darcy estan a punt de resoldre el malentès sobre el seu amor. Ella està desfeta, però només ho sabem perquè la narradora ens ho confessa en la intimitat. Veient-ho des de fora, Elizabeth és impertorbable. ¿Com pot ser que vegi tan clar el que ha de fer? ¿Com pot ser que es trobi davant d’una senyora noble i poderosa i no li tremolin les cames? Aquesta pregunta és al cor de totes les novel·les d’Austen, que són un univers perfecte on tot té una lògica mil·limetrada que s’assembla més a un precepte filosòfic que no pas a les contradiccions de la vida real. Però Austen no escrivia per descriure’ns la vida, sinó per ensenyar-nos com podríem viure-la millor.
