Albert Om
Pancho Villa: retrat d’un heroi excessiu
Deia Josep Pla que si d’alguna matèria no en sabies res, el millor que podies fer era escriure’n un llibre i ja veuries com n’aprendries. És exactament amb aquest esperit que entomo l’encàrrec de preparar per a El Món d’Ahir un perfil de quinze mil caràcters sobre Pancho Villa.
¿Què en sé, del personatge amb qui conviuré les properes setmanes? ¿Quins coneixements tinc d’aquest mexicà de qui llegiré biografies, veuré pel·lí- cules i escoltaré corridos? ¿De qui parlaré dinant o sopant amb amics per veure si algun és capaç de dir-me’n alguna cosa, fins que vegi que no, que com jo tots els meus amics podrien escriure un llibre so- bre Pancho Villa? No en saben res. Però els cau bé. Provarem de descobrir per què.
Me n’he imprès una fotografia, que sempre ajuda. Me l’imaginava més baix. Potser la culpa és del meu cervell, que tota la vida ha barrejat dos noms: Sancho Panza i Pancho Villa, tanto monta, monta tanto, com si haguessin de ser la mateixa persona o com si dels dos en poguéssim fer un, un Sancho Villa que tant pogués acompanyar Don Quixot per la Manxa com lluitar a la Revolució Mexicana, des de Chihuahua.
