Carme Tierz Grafià
Passió a la platea

MÉS ENLLÀ de ser espais de representació, els teatres són testimonis directes de l’evolució social, cultural, política, econòmica o urbanística de la ciutat que els acull. Sense anar més lluny, la història de Barcelona dels últims cinc-cents anys es pot documentar de manera fidel, detallada i vívida a través de la dels seus teatres, que han contemplat moments d’eufòria i de crisi, de canvis i revolucions, de lluites, guerres; de progrés, decadència i reconstrucció. Com tota forma d’expressió artística, els textos dramàtics són un reflex dels anhels, sentiments i necessitats de la societat, cròniques vives d’una època. I, malgrat això, és en les estructures de fusta o de ciment dels edificis, en els escenaris, bambolines i platees buides, on sovint s’escolen episodis històrics que transcendeixen els límits de qualsevol drama.
Podríem il·lustrar aquesta tesi parlant dels teatres de vida efímera que van establir-se a l’actual plaça de Catalunya quan van caure les muralles de la ciutat. L’esplanada era un dels llocs predilectes de la ciutadania per fer-hi mercats a l’aire lliure i aplecs els dies de festa; però la seva popularitat i la dels seus locals d’oci —sales d’espectacle de modesta condició, simples coberts de fusta— va despertar ràpidament l’interès dels especuladors, que hi van veure un terreny propici per a l’edificació d’habitatges per a la burgesia puixant. Així, doncs, els barracots van traslladar-se a un eix encara en construcció, el futur Paral·lel, que en el projecte original havia de ser un passeig sumptuós i que la profusió de teatres i music-halls va convertir en l’epicentre de la cultura popular barcelonina. Podríem parlar, també, dels teatres d’estiu que van rivalitzar als jardins del passeig de Gràcia fins que, altra vegada, l’especulació immobiliària els va devorar. Però per començar retrocedirem unes dècades i ens centrarem en la ciutat intramurs. En concret, en la part baixa de la Rambla, escenari, durant uns anys, de forts enfrontaments entre aficionats a l’òpera.

