Joan Solé

Per humor a la llibertat: acudits insubmisos contra l’autoritarisme

© Joan Tharrats

NO ÉS GENS FÀCIL, per molt enrere que ens remuntem en els segles cap a la nit dels temps, trobar una civilització lliure de tiranies i de violències. Aquesta constatació encara és més descoratjadora quan els paleoantropòlegs, els científics que estudien els nostres ancestres —homínids, baules perdudes i derivats—, te’n deixen anar una que fa de mal dir: que els nostres avantpassats neandertals eren uns (i unes) bèsties, molt més toscos i brutals que els desapareguts croma- nyons, i que amb un llinatge com aquest no podíem aspirar de cap manera a ser una espècie pacífica. Potser no hi podíem fer gaire res, per atenuar l’agressivitat: ens deu venir de mena. El mateix es pot dir de la pulsió autoritària.També cal aclarir que no tothom és així, ni de bon tros, perquè el gen violent no és aclaparadorament dominant entre la població. Potser els exemplars purs d’Homo violentus no abunden tant com això, i el que passa és que es fan notar molt. A aquests podríem dir-los com a dubtós afalac (pensant en els neandertals): «Per a vostè no passen els mil·lennis…».

Per desgràcia, en general l’estructura dels estats afavoreix la progressió dels autoritaris i violents molt més que no la d’individus afables: la realpolitik no està per romanços. Per això els líders pacífics i honrats solen durar poc temps als càrrecs més elevats, mentre que els més brutals s’asseguren períodes de poder més extensos, o com a mínim més recordats.

Aquí, però, no ens interessen primordialment els tirans, sinó les persones que han hagut de malviure sota la seva desagradable opressió, i, més en concret, un dels mecanismes de defensa que han trobat per mirar de suportar-los: l’humor. Si des que l’home és home (o homínid) hi ha hagut abusos i tiranies, una hipòtesi de recerca prou plausible apunta que també hi ha hagut humor antiautoritari des de fa molt, com a resistència discreta dels més cromanyons enfront dels més neandertals. L’Homo ridens s’ha protegit de l’Homo violentus a còpia d’enginy. Malauradament, no disposem de testimonis escrits dels acudits que en èpoques remotes els membres dels estrats sotmesos podien explicar a costa dels dominadors. Fa anys, es va dur a terme un curiós experiment científic per determinar si a les rodes dels torns dels antics terrissaires egipcis hi van quedar enregistrades, com en un disc de vinil, les converses mantingudes als tallers, i si les podríem re- produir amb mitjans moderns; que sapiguem, l’experiment no va donar resultats positius, però si acabés donant-ne, jo el que demanaria escoltar serien els acudits polítics. Si en devien dir, de l’alçada d’una piràmide, sobre el faraó i la seva cort…

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Humor".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Som *. Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca