Tucídides
Pèricles a la tribuna
LA MAJORIA dels qui m’han precedit en aquesta tribuna han elogiat el legislador que afegí aquest discurs al cerimonial establert; creien que era escaient de pronunciar-lo en els funerals dels morts al camp de batalla. Jo, en canvi, seria del parer d’honrar homes valents de fet també amb fets, limitant-nos a organitzar honors com aquests funerals públics que ara presencieu, i de no fer dependre la creença en els mèrits de tants d’herois de la molta o poca eloqüència d’un sol orador. Perquè és difícil de parlar apropiadament en una circumstància en què a penes es pot suscitar una convicció ferma de la realitat. L’oient que coneix els fets i és benèvol potser pensarà que les paraules de l’orador no responen a allò que ell desitja i sap, i el que ignora els fets, si sent dir alguna cosa superior a la seva naturalesa, l’enveja li fa creure que s’exagera. Perquè els homes toleren els elogis que es fan als altres, mentre cadascú cregui que ell mateix és capaç de fer el que sent elogiar; però, si el que diu l’orador va més enllà, ja els neix la gelosia i no ho creuen. Ara bé, del moment que els antics aprovaren com a bona aquesta pràctica, cal que jo, seguint el costum, posi tot el meu esforç a encertar el gust i l’opinió de cadascun de vosaltres.
Parlaré primerament dels nostres avantpassats. En una solemnitat com aquesta és just i oportú de retre aquest homenatge a llur memòria. Perquè mai no deixaren d’habitar aquesta terra, que transmeteren de generació en generació fins a nosaltres, com un estat lliure gràcies a llur valor. I, si ells són dignes d’elogi, més encara ho són els nostres pares, que no sense esforç acreixeren l’herència que havien rebut, i ens deixaren a nosaltres, l’actual generació, aquest gran imperi. I nosaltres mateixos, els aquí presents, sobretot els qui estem encara en l’edat madura, hem incrementat aquest imperi i hem assegurat la completa independència de la nostra ciutat així en pau com en guerra. De les gestes militars per les quals fou adquirit cadascun dels nostres dominis, o de l’energia amb què nosaltres, o els nostres pares, repel·lírem l’invasor bàrbar o grec, en faré omissió; no em vull estendre parlant de coses que ja sabeu. Però, abans de procedir a l’elogi d’aquests morts, us faré veure per quin esperit hem arribat a la posició present i amb quines institucions i com a resultat de quins costums ha nascut aquesta grandesa. Perquè considero que no és inoportú de dir tot això en les actuals circumstàncies i que és convenient que ho escolti tota aquesta multitud de ciutadans i d’estrangers.
