Manel Lucas

Perillosos socials

Cortesia d’Antonio Ruiz Saiz

«El homosexual es, en primer término, una manifestación regresiva, esto es, está caracterizado por una intensa vida instintiva que no tiene cabida en la civilización, tanto porque la evolución de la humanidad exige la domesticación de la vida instintiva, como porque la sociedad sólo puede tolerar en cierta medida determinados instintos. Mas no aquellos de carácter perverso o asociales (entendiendo por tales los inmorales) contrarios a las barreras éticas, culturales y jurídicas, y al progreso de la humanidad».

Antonio Sabater, l’autor d’aquestes reflexions, era jutge especial encarregat de l’aplicació de la Ley de vagos y maleantes, un text dels anys trenta que s’havia modificat durant el franquisme per introduir-hi una nova categoria: els homosexuals. Era una modificació molt lleu. Molt. Només afectava dos articles. L’article segon, que tipificava els afectats per la llei, deia: «Podrán ser declarados en estado peligroso y sometidos a las medidas de seguridad de la presente Ley: Primero. Los vagos habituales. Segundo. Los homosexuales, rufianes y proxenetas». El mot homosexuales és l’única novetat de l’article. Com a l’article sisè, punt dos, que disposava:

«A los homosexuales, rufianes y proxenetas, a los mendigos profesionales y a los que vivan de la mendicidad ajena, exploten menores de edad, enfermos mentales o lisiados, se les aplicarán, para que las cumplan todas sucesivamente, las medidas siguientes: a) Internado en un establecimiento de trabajo o Colonia Agrícola.Los homosexuales sometidos a esta medida de seguridad deberán ser internados en Instituciones especiales y, en todo caso, con absoluta separación de los demás. b) Prohibición de residir en determinado lugar o territorio y obligación de declarar su domicilio. c) Sumisión a la vigilancia de los Delegados».

De cop, ser homosexual —només el fet de ser-ho— quedava prohibit. El reglament posterior va concretar una mica més quins eren els actes sexuals castigats. La llei no imposava penes, sinó mesures preventives, és a dir, anteriors a la comissió de cap delicte. Ja quan la van redactar i aprovar les Corts de la República, era una llei que partia de la tesi que algunes persones, no pels seus fets sinó per les seves característiques, havien de ser separades de la societat i «reeducades». La novetat del franquisme era que, en aquesta llista d’indesitjables, també hi havia els homosexuals.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "LGTBIQ+".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Som *. Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca