Jordi Balló

Prometeu, Ulisses i altres mites grecs a la pantalla contemporània

* Article escrit amb Xavier Pérez.

Saber que els arguments que el cinema va encadenant en moments diversos de la seva història beuen de les fonts del passat, no ha estat mai una limitació creativa. I això és així perquè aquesta filiació entre passat i present no obeeix gairebé mai a una voluntat explícita, sinó que es dona de manera més inconscient, com si les formes clàssiques s’encarnessin contínuament en noves obres inscrites en la contemporaneïtat, apel·lant de manera lliure a aquelles llavors germinals. A continuació analitzarem alguns d’aquests arguments essencials, provinents de fonts grecollatines, que són presents en la cultura audiovisual.

ELS VIATGES DELS HEROIS
Els herois, sols o en grup, emprenen un viatge amb una finalitat, conquerir un bé preuat, o una arma perillosa, que s’anuncia des del primer moment com l’objectiu que farà moure tota la trama. Aquest argument lineal prové de la història de Jàson i els argonautes a la recerca del Velló d’Or, desenvolupada sobretot al poema d’Apol·loni de Rodes Les Argonàutiques, on s’estableix l’estructura bàsica que s’ha mantingut al llarg dels temps, amb alguns episodis recurrents: l’encàrrec, el viatge accidentat, el duel en el lloc de destí, l’ajut inesperat, la victòria final… Si ens fixem en les tres grans sagues modernes del cinema d’aventures itinerants basades en aquesta estructura (Indiana Jones, James Bond i Missió: Impossible) comprovarem que l’objecte que es persegueix no és el més important, sinó la persistència de la recerca en el desenvolupament de la trama. El que resulta més interessant de l’evolució d’aquestes sèries fílmiques és una progressiva crisi de consciència de viure sempre en una aventura permanent, fet particularment visible en l’enyor de la llar per part del personatge interpretat per Tom Cruise en alguns dels films de Missió: Impossible.