Punk: la revolta contra el futur - El Món d'Ahir | Revista d'història d’autor

Matthew Tree

Punk: la revolta contra el futur

Koen Suyk / Fotocollectie Anefo, Nationaal Archief, la Haia / Wikimedia Commons

L’aparició del moviment, la moda i la música punk a mitjans dels anys setanta no va ser pas cap casualitat. Un dels factors més importants, i ho dic per experiència pròpia —de fet, aquest article anirà ple d’experiència pròpia, de manera que demano disculpes d’entrada per si de cas algú creu que hi surten massa jos—, era l’avorriment aclaparador de bona part de la música rock a principis dels setanta, en què la ingenuïtat i creativitat polifacètiques de la dècada prèvia havien donat pas, en general, a una pretensiositat escruixidora a causa d’una aberració anomenada rock progressiu, gràcies al qual diversos grups havien caigut en la trampa de creure’s compositors d’òperes i simfonies. Hi havia alguns intents més o menys reeixits (Tommy, dels Who, que ara, per cert, sona del tot desfasat) i coses insuportables (com qualsevol àlbum —o àlbum doble, encara pitjor— dels Yes, els fans dels quals insistien que tothom al seu voltant tanqués els ulls per tal d’escoltar-los atentament, amb el resultat que al cap de poc tots dormisquejàvem). Ras i curt, la música dita popular s’havia tornat decadent i fins i tot flatulenta. (Recordo que escoltava l’única emissora de rock al Regne Unit en aquella època —Radio One— durant hores, sense trobar-hi res que m’agradés; tenia catorze anys.) Una contrareacció era, gairebé, inevitable.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Outsiders".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!